Els calendaris són una maledicció que cal assumir i que sovint produeixen més penes que alegries: saber, per exemple, que demà és la nit de cap d’any perquè ho marca el 31 de desembre que ens mostra el nostre full -i els diaris i la ràdio i la televisió, és clar- i pensar que ens toca estar sols a casa mentre els altres es reuneixen per celebrar l’arribada d’un any nou –em sembla un bestiesa que un nou any arribi amb un temps tan inclement, jo el començaria quan els dies s’allarguen i els arbres floreixen-, ho trobo, com a mínim, una mala passada cultural. I la tristor que tens quan per sant Jordi no tens ningú per regalar-li una rosa ...
No us penseu, jo també tinc calendaris: dos de paret, un a la cuina i una altre aquí, on subratllo números i faig petites anotacions, i el calendari amb horari especificat de l’agenda, que és terrible en les seves concrecions.
Entre els calendaris que m’han arribat aquests any, destacaria el que veieu en la imatge.
Me’l vaig trobar a la bústia fa uns quants dies i a sota dels números figuren les dades del publicista semianònim que me’l va enviar: Cerrajeria y automatismos, abrimos y instalamos Cerraduras, Cajas fuertes... Urgencias y no urgencias. Només un telèfon no mòbil i cap adreça. Com heu llegit és un document que porta a fer-te preguntes. Es tracta d’un serraller selectiu que només deixarà satisfets els seguidors del Barça en detriment d’altres possibles usuaris? No inclou cap adreça perquè tem que els socis d’altres equips s’empipin i atemptin contra el seu negoci? Pensa que l’horrible disseny quedarà compensat pel contingut de l’himne? L’himne de Barça atraurà més clients que, posem per cas, Els Segadors? S’ha convertit realment el Barça en el símbol unificador d’una nació?... Per cert, heu llegit que Ibarra diu que si fos ell retiraria el projecte d’Estatut si no s’accepta que figuri el terme nació?
A aquells qui penseu que l’himne de Barça és una forma ben galdosa d’acabar l’any, us vull recordar dues coses: que la lletra és de J. M. Espinàs (aprofito per dir-vos que el podeu escoltar a data de caducitat, però no hi entreu tots alhora que podeu colapsar el servidor) i Jaume Picas - un respecte!- i que, per si no en teniu prou, com gairebé tots els himnes, admet un canvi de lletra, perquè el que importa és la música.
I ara sí. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. Felicitat pels 366 propers dies i no sigueu esclaus dels calendaris.
7 comentaris:
Molta felicitat pel 2006 que està a punt d'entrar! Que et sigui el més pròsper possible! De veritat és possible imaginar a dia d'avui una vida sense hores ni calendaris, sense cap data fixada???? pensan-t'ho bé... seria ben estrany tot, però més calmat... falta calma en el nostre dia a dia!
Un petonàs
Esther
A mi, personalment, em semblaria millor el del Barça que no pas els Segadors, que mai m'ha agradat, ho sento, és més unificador, esportiu i menys bèl·lic.
Els romans començaven l'any al març, amb la primavera, no? O em van enganyar a segon de BUP, la professora de llatí? Per això setembre era el seu setè mes, octubre el vuitè, novembre el novè, desembre el desè, que té més sentit que els que hi ha ara, no? O estic posant la pota?
M'agraden els arguments de la Júlia i de l'Estranya.
El serraller deu pensar que tant de bo tots els culers fossin clients seus. Tant hi fa de quin equip sigui ell.
Ah!. I, ja toca tornar a can cottet no?. O ja hi has anat i t'has descuidat de llençar la tarja antiga?.
Jo aviat farà un any que no duc rellotge al canell, malauradament encara el duc de butxaca: el maleït mòbil. Ben sovint no sé el dia que estem, dilluns, dimecres, vint-i-ú, catorze, la veritat és que es viu la mar de bé sense tant control de temps.
Bé, em resta per desitjar-te un pròsper any 2006.
Cuida't molt i per himne, tot i ser soci del Barça, em quedo amb els segadors. "Gallina de piel" que deia en Cruyff.
Bon any, Pere
:)
Una abraçada, Esther. I que la calma o la pressa del 2006 depenguin només de tu.
Ja ho veieu, Júlia i JosepArnau com això de posar-se d'acord amb els himnes és impossible i delicat.
Això sí que és viure JA, però pels viatges que ens expliques em sembla que sovint has d'estar pendent de l'hora. Jo duc rellotge, però el mòbil habitualment es queda a casa.
Ah, els romans i els grecs sí que sabien viure. Després van arribar les cristians i la cosa es va espatllar força. Ja veus que estem d'acord, Estranya.
El serraler no té consciència, despi_na. Ja hi he tornat a anar a cottet i cada visita sóc més seu, però guado targetes per anar comparant.
Bon any, Ramon.
Publica un comentari a l'entrada