innocència

Mai no he vist prou clar això de la festivitat dels sants innocents. Si són sants, i em remeto als temps presents, és que alguna cosa devien fer. Pel que sé, ni en aquest món ni en l’altre és dóna res a canvi de res. Dit d’una altra manera, la innocència no porta enlloc, ho podeu preguntar als de la COPE.

Ara que m’ha sortit això de la COPE i de la innocència, en conec un que quan ficava la creueta a la casella de l’església en la declaració de la renda es pensava que els seus diners servirien per conservar les esglésies romàniques dels Pirineus. Des que es va assabentar de la veritat que no aixeca cap. No sempre és cert que la veritat ens farà lliures. Aquest, des que la va conèixer, és esclau del seu propi passat.

Canviant de tema, encara que queden uns quants dies per la total entrada en vigor de la “Ley de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publiciad de los productos del tabaco” i que els cartells publicitaris deuen estar en la fase final de desenvolupament, em fa una mica de por el rigor i la contundència que es mostra en alguns dels anuncis dissenyats, que espero que no arribin a distribuir-se. Jo sóc innocent.