20.12.05

ampliació de conceptes

Avui deia un –i abans ho han dit molts altres i d’altres ho continuaran dient-, referint-se als mitjans de comunicació i als seus usuaris, que la gent és intel·ligent i, per tant, perfectament capaç de triar el que escolta i el que llegeix. No deixava de tenir raó. El que no deia, possiblement perquè ho considerava una obvietat, és que alguns experts –qui es refia dels experts, no obstant?- creuen que hi ha diversos coeficients d’intel·ligència. D'aquí la varietat dels mitjans.

No insisteixo en el tema perquè es podria pensar que intentar concretar i extreure conseqüències de les discapacitats intel·lectuals d’alguns humans (humanoides?) és, com a mínim, capciós o socialment incorrecte: ja se sap que en les democràcies tots som iguals.

7 comentaris:

darreraelmirall ha dit...

Quina ironia!

Anònim ha dit...

Molt, molt agut...

Xurri ha dit...

...som iguals i així ens va: el pàs de l'exèrcit és el del més lent dels seus soldats.

També anomenat mínim comú múltiple (o en aquest cas màxim comú divisor?).

Albert ha dit...

Espero que la relació entre coeficient d'inteligència i mitjans de comunicació no sigui estrictament lineal i proporcional. Altres coses hi haurà que hi intervinguin (classe social, encara que no estigui de moda, per exemple?). En qualsevol cas, "premio para el caballero" que un cop més, posa el dit a la nafra.

miquel ha dit...

Darreraelmirall i Isnel, què us he de dir? És el que hi ha.

Ai, xurri, que te la jugues.

No n'estic gaire segur que no sigui comm tu dius, Albert. De totes maneres el tema és interminable.

Xurri ha dit...

Eis, que no volia semblar facha.
(em llegeixo ara i m'ho sembla)
Escrivia pensant en la distribució normal de les característiques de la població i en l'abundància de programes d'electroencefalograma plà, tipus gran hermano, gavilanes, Bertíns Osbornes i demés fenomenología televisiva.

Que com el promig és el que mana, així està el pati, lluitant per l'audiència.

No m'amenacis, Pere, que estic sensible...

miquel ha dit...

Ja sé, ja sé, xurri. Ànims, que són dos dies (o quatre?) i després tot tornarà a la normalitat... I cadascú a casa seva;-)
Petons de desgreuge.