instantànies de nadal (1)

Un altre cop a casa en un parèntesi llarg abans de tornar a marxar per reis. Molta lectura de posts endarrerida (com es deu dir el lloc on es guarden els posts, és a dir, l’equivalent a l’hemeroteca? –bitàcoles o catapings en genèric i a llarg termini-).

Fa quatre dies que m’he allunyat de l’ordinador i em sembla un temps exagerat, potser a causa del canvi tan radical de rutines. El canvi geogràfic, el canvi de lectures (em vaig emportar, per exemple, Criptonomicón, de Neal Stephenson, que torna pràcticament verge), el canvi d’hàbits (dies curts i nits llargues), el canvi de cares conegudes (passo dels amics als familiars), el canvi de costums alimentaris (llarguíssims, pantagruèlics, desequilibrants àpats que comencen amb el sol i acaben amb les estrelles i que ni la Tina s’atreveix a detallar)...
I, també, el passatemps habituals, el del passeig diari desintoxicant amb la càmera a punt per pura distracció, amb l’única finalitat de fer una parada. Aquesta vegada, entre converses, i mig d’amagat, uns versos curts –distracció complementària- , que no poesia, per arrodonir algunes imatges:

Imatges en la ment.
Instants robats als dies:
passa el temps lentament entre desertes vies.

I vet aquí la primera imatge d’un post que no resisteix –suposo- la majoria de requisits que ens recorda en Jaume en els errors que concreta Nielsen. Però: “per Nadal tot s’hi val".

Tramuntana al matí:
neguiteja la branca
i marca un remolí sobre la closca blanca.






















P.S. I ara que s’acosta el nou any, deixeu-me donar la benvinguda a la Rosa dels vents i expressar el plaer gastronòmic per la continuïtat del Rebost.
Doble contra senzill que després de les festes les ordenances municipals de Barcelona també castigaran els qui vomitin al carrer. Aprofiteu, que us queden pocs dies.