16.12.08

alternatives

Trobo, a través del darrer post de la zel, un bloc que, entre altres, té la finalitat de remoure consciències en aquesta societat adormida i conformista amb petits closos tancats i de protestes tèbies en horari fix i dies alterns en què vivim tants de nosaltres. M’agrada trobar textos que sacsegen, valents i alternatius als que llegeixo i escric habitualment.

Copio el paràgraf de conclusions d’un article sobre els esdeveniments (l’eufemisme és meu) a Grècia:

Por muy violenta que parezca, es infinitamente más digna una juventud con conciencia social y comprometida, que otra que se autodestruye los fines de semana. Es preferible un rebelde activo, que un manso, dócil y pasivo ante los abusos autoritarios. No se puede responder al Estado sólo portando banderitas de UGT o CCOO y haciendo un poco de ruido con un silbato. Bienvenido sea el fuego griego, una opción legítima contra los coletazos de un agonizante capitalismo.

Començo a reflexionar sobre el concepte “aparença de violència”, “dignitat”, “consciència social i compromesa” (de la joventut -i dels no joves, afegeixo jo, tot i que generalitzar sempre sol ser mentir-), “autodestrucció de caps de setmana”, “rebel actiu”, “mansoi”, “foc grec” “opció legítima”, “capitalisme agonitzant”. No és fàcil trobar tanta densitat en el llenguatge, potser en alguns poemes.

M’estic plantejant si puc fer servir els posts del bloc esmentat com a matèria de reflexió i debat en les meves classes d’Alternativa (a la religió) (cal dir que em dol per inexacte el nom de la matèria, perquè la religió és l’alternativa a les meves classes en la proporció de 1 a 10, més o menys i perquè entenc que donar un nom que no significa res a una matèria que amb prou feines se sap en què consisteix és una més de les aberracions del muntatge educatiu; com volen que després parlem de precisió en el llenguatge, etc. No parlaré de la bestiesa de “fer” religió en els centres públics).

Espero que després de la conscienciació i la denúncia, el bloc esmentat , que encara és jove, parlarà dels programes d’actuació concreta amb la finalitat d’aconseguir un món més just i equilibrat, etc. i, si s’escau, algun dia parlarà dels resultats d’aquests programes. Hi confio, abans que el món esclati definitivament. És clar que si el foc grec s’estén a tot arreu més ràpidament, cosa que també és possible...

5 comentaris:

Clarissa ha dit...

Uauuu... t'ha quedat genial el post-fotografia! És la guerra! PHotoshop? Com m'agradaria saber fer aquestes coses!

Júlia ha dit...

És més fàcil cremar el que sigui que no pas fer propostes constructives en el marc d'un pacifisme militant i positiu, en podria posar molts exemples.

pere ha dit...

Seré sincer, Clarissa, i sento desi·lusionar-te: el post-fotografia és un pergami en què es reprodueix una imatge del foc grec. Jo només he posat el meu nom flamejant (més o menys).

I jo, Júlia. En fi, aquest és un post reacció en veure repetides les bestieses que ja sentíem i que postser, més o menys, compartíem de joves.

Montse ha dit...

aix... no dic res, jo. No dic res. Estic cansadeta.

pere ha dit...

Ho entenc, Montse.