13.12.08

llunari

Què voleu que us digui, m’agraden els sagitaris, tenen un no-sé-què: Jane Fonda, Kim Basinguer, Tina Turner... D’acord, una mica madures, però... Bé, no divaguem. El que importa no són els meus gustos sinó que els amics sagitaris i les amigues sagitàries sàpiguen quin panorama els espera a curt termini i no tant. Ara és el moment. Crec sincerament que la que transcric a continuació és una de les prediccions més fiables:

SAGITARI
L’entrada inicial del Sol a Sagitari assenyala, en relació amb l’optimisme anterior, una lleugera minva, en detriment de Mercuri, i marcarà un punt de gravitació cap a Saturn. El tímids aixecaran el cap i propugnaran el triomf dels bons i el càstig de la maldat. Dècada favorable als aparelladors, per bé que no tant a les seves famílies. Gairebé totes les coses quedaran impunes, sobretot les sumes equivocades, els adulteris tristos i els contractes fets amb fórmula. La lluna tindrà molts celatges i quan la lluna es perdrà alguns la buscaran. Apareixerà un poeta rutilant i màgic. La dècada és favorable a fer-se operar en tots els aspectes, sobretot coll avall. Venus és incerta; surt i no surt.

A la segona fase solar de Sagitari –que per cert tindrà efectes sobre Tarragona i la seva comarca- les dones seran molt estilitzades i tindran grans dificultats per articular les seves frases a causa de la seva distinció innata. Signe favorable al petit estraperlo (capses de mistos, tabac negre, agulles de cosir, pedres d’encenedor, brotxes d’afaitar). Els alumnes del batxillerat triomfaran, però els pàrvuls no entraran en els rudiments. Els hermafrodites aniran, momentàniament, de mal borràs i els enllustradors badallaran per manca de fang. Es perdran una pila d’ofertes, fins i tot les fetes sobre unes bases racionals.

En la seva tercera dècada, ascendeix un home de color d’or; porta dues arracades a la mà i dues polseres de fusta; vesteix una túnica d’escorça d’arbre i mitjons de vidre i s’asseu e un tron vermell. (Abu Masar- -Millorat.)

P. S. : Hoy, viernes, los medios de comunicación ofrecen la noticia de que la Luna está llena y, a la vez, está a la mínima distancia de la Tierra, lo que significa verla más grande en el cielo. Esto, además de ser absolutamente banal e intrascendente, no tiene ningún interés: nadie es capaz de percibir a simple vista la diferencia de tamaño aparente entre cuando está lejos y cuando está cerca (un 14 %) si no es comparando dos fotografías. Además, la Luna está a la mínima distancia de la Tierra una vez al mes, y coincide con la Luna llena una vez cada 13 meses. O sea, nada excepcional.

Agrupació Astronòmica de Sabadell.


Per què volen treure’ns la il·lusió d’aquesta lluna plena de desembre? Què no saben els astrònoms professionals i els altres que la realitat no depèn ni de la vista ni dels telescopis? Avui, inesperadament, la lluna plena de desembre, tan arran de terra, m’ha portat records del primer amor –érem tan joves!-, música i paraules que escoltaré (?), tres llibres, un vell amic amb boira vital que escampa, i encara més que no diré.

Per cert, ja tinc a ple rendiment el bloc planià. Sí, les prediccions són seves: a la revista "Destino", l'any 44.

(la foto -es fa el que es pot- és de la lluna d'avui, amb un primer pla de l'església del Pi)

3 comentaris:

Dan ha dit...

Pere! Vigila que jugues amb foc. Estas barrejant en un mateix text astonomia i astrologia, i això no agrada ni a uns ni als altres. Com el sodi i l'aigua, o el foc i la pólvora.
I ara m'he quedat amb el dubte. El comentari de la lluna plena (el P.S.) l'ha fet un astròleg o un astrònom? En tot cas era algú amb poc sentit de la màgia de la vida.

jaka ha dit...

Bona nit,
Que dius que passarà a Tarragona ? de moment aquí plou i de la lluna ni rastre.
Si que son macos els sagitaris !!!
Però els peixos també eh?
;D

pere ha dit...

Vols dir, Dan? Si no m'equivoco, astronomia i astrologia tot era un -que li preguntin a Llull-; és després quan van venir les especialitzacions, i així ens va. Sigui com sigui, m'arrisco. Ja ho veus, alguns especialistes -no importa quins- tenen poc sentit de la màgia de la vida.

Ara ja no plou a Tarragona, i tampoc no importen els detalls perquè segur que el seu futur serà esplendorós, al menys mentre hi hagi sagitaris i peixos com els que tu saps. I va per llarg.