2.12.08

què és la poesia?

De vegades, em quedo perplex en adonar-me que no tinc prou clar allò de què parlo de i que hauria de saber explicar amb una certa solvència. Per exemple, si algú em fes explicar, més enllà dels quatre tòpics habituals, el concepte de poesia, sé que ho tindria difícil, que podria presentar alguns exemples de poemes i dir: és això!, però fer una definició convincent i definitiva de poesia, d’aquelles que poden figurar en un diccionari general o especialitzat o en un manual de literatura, crec que estaria fora del meu abast.

La veritat, una definició com la del DIEC, pot ser un punt de partida, però hi ha tantes coses a dir, a matisar, a ampliar o fins i tot a discutir:
1 1 f. [LC] [FLL] Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora.

Ara és quan algú pot pensar: a veure si finalment s’atreveix a dir la seva! Doncs no, no ho sabria dir, i hauria de recórrer a cites, a fragments, que es poden trobar en qualsevol lloc. Totes aquestes digressions vénen al cas perquè avui he llegit en aquest bloc una enquesta, que de fet no pregunta què és la poesia, sinó què valorem en un poema. Potser la resposta ens pot portar a descriure (?) la poesia. Pregunta l’enquesta:


Què valores més en un poema?

La complicitat assolida.
L'experiència explicada.
Un nou llenguatge.
L'esperit crític.
La bellesa formal.
Les veus d'on beu.
No entenc la poesia.

Bé, sense pensar-ho gaire sé el que no valoro especialment, si no té altres elements afegits. No m’importa l’experiència explicada, més aviat, i segons com i qui, em cansa que m’expliquin algunes experiències. No estic gaire segur què vol dir “un nou llenguatge”. En termes generals, l’originalitat no la considero ni positiva ni negativa, en tot cas sempre em pot crear curiositat. Quant a “l’esperit crític”, allà cadascú amb el que vol escriure, però per se tampoc no crec que sigui un valor universal i que necessàriament resisteixi el pas del temps. En molts casos els poemes amb esperit crític solen acabar com a material per a historiadors. Deixant de banda que no entenc determinats poemes –em refereixo a entendre què diuen realment (cosa que mostra la meva precarietat intel·lectual i sentimental) i què pretenen-, em queden tres ítems a discutir, a tractar, que a mi em solen interessar. En el cas de “la complicitat assolida”, tant pel que fa a la del poeta amb allò que ha estat motiu, origen, del poema i la seva adequació al poema, com a la complicitat que arriba a crear en mi mateix. Quant a “les veus d’on beu”, m’agrada, i entenc que en bona part la poesia és un fet cultural de primer ordre i com a tal participa de la història d’aquesta cultura. És possible que aparegui de sobte un poeta del no-res? Suposo que és possible, però no és fàcil. Aquí és on alguns dirien: però no t’han fet plorar aquestes paraules, no t’han emocionat? Podria respondre què sí, però hauria d’afegir que no veig que el fet sigui sinònim de poesia, i no poso exemples de la vida diària per pudor. I ja estem com al principi, amb la meva incapacitat de concretar què és poesia. O és que no és pot arribar a concretar?

A la vista que no sé anar gaire més enllà del que he dit, l’únic que se m’acut en aquest moment és que podria afegir algun altre “valor” als poemes que m’agraden, per exemple, que tinguin ritme, i em refereixo no només al ritme fonètic, sinó també al del conjunt del poema, al de la precisió d’un mecanisme de rellotgeria en bon estat. Com sempre, m’allargo excessivament. Abans d’acabar, però, un convido a respondre l’enquesta en el seu lloc original i a afegir, si voleu, algun altre ítem que considereu important.Per cert, sempre m’ha fet gràcia quan, alguna vegada diuen d’un poeta que ha transgredit els límits de la poesia. Realment sabia el que era poesia? Perquè només transgredeix algú alguna cosa qui sap el que és aquella “cosa” i té voluntat d’anar més enllà en l’aspecte que sigui. Què és la poesia?

P.S. M’imagino la gràcia que farà als qui escriguin a Google “què és poesia” i es trobin això sota un títol tan pretensiós.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

Bona pregunta que no té resposta o que en pot tenir milers.

Burg ha dit...

Estic força d'acord amb la Júlia. Em sembla que una de les coses que m'agrada més de la poesia és que és mil coses, segons el cas.

Francesc Puigcarbó ha dit...

potser la capacitat de sorprendre, de fascinar, en el cas d'Irene, d'allò vell nou diferent que ella aconsegueix transmetre fent servir les velles paraules tan gastades d'una altra manera que les fa semblar noves.

Xurri ha dit...

Estic molt d'acord amb tu en valorar el ritme - aconseguit mitjançant la rima o mitjançant la fonètica, o mitjançant les imatges suggerides. Sigui un ritme obvi i senzill o bé un de virtuòs i complex. De fet, pera mi aquesta és la diferència principal del poema envers la prosa, la propensio del format per a destacar-ne el ritme. Si a més s'aconsegueix una gran densitat de significant amb fort impacte emotiu, tot mantenint l'economia de paraules, llavors dic "què xulo aquest poema".
Simultàniament em dic "no l'acabo d'entendre". I segons desprès em dic "com és que no el coneixia?" seguit de "què poc llegida que estic" per rematar amb "hauria de llegir més" :o)

Sadurní Vergés ha dit...

He votat "La bellesa formal". Gràcies per descobrir-nos aquest nou bloc.

Salutacions,
S.

pere ha dit...

Molt bé, Júlia, però veig que avui no t'has volgut mullar. Ni quatre o cinc resposes entre les mil?

El mateix que per la Júlia, Burg: les sensacions i les reflexions poden ser múltiples, però, i la teva valoració? Va, jo em comprometo una mica més. A mi, en Riba, ni fu ni fa.

A mi, ja ho saps, també m'agraden molt els poemes de la Irene, peròno perquè faci semblar noves les paraules, sinó perquè diuen coses noves, perquè crec que aconsegueixen presentar amb la condensació expressiva que s'espera del poema i amb el ritme que se li adequa una nova visó. En el fons, Francesc, potser parlem del mateix, de la força de les paraules i de la seva capacitat, malgrat el temps que fa que les coneixem de recrear, de recombinar-se.

Dius, xurri, en bona part, el que jo volia dir sobre el ritme i algun altre aspecte de la poesia.
A diferència del que pensen alguns, la poesia és el gènere més complex en la mesura que respon més a la subjectivitat. Cal tenir paciència de vegades amb la poesia. Algun dia -que no arribarà mai- podríem fer un debat sobre la poesia.
Potser sí que hauríem de llegir me´s, però actualment és impossible tenir temps epr llegir una mínima part del que s'escriu i es publica. ens haurem de conformar amb les nostres limitacions i estar atents per si algú ens descobreix alguna cosa que val la pena llegir.

La bellesa formal jo també la trobo important, encara que no sempre és fàcil posar-nos d'acord sobre què significa, quan apareix, com apareix.
Realment molt bons poemes.
Salutacions a tu, Sadurní.

morenita ha dit...

M'ha encantat trobar-vos.

En un altre lloc ens hem enredat a discutir/dialogar tangencialment sobre això, i de moment un comentari diu que els llibres[-textos-poemes?] ens arriben per amor a primera vista o no ens arriben.

Em va fer pensar que fins i tot de l'amor a primera vista se'n poden explicar (i d'una manera honesta) els ressorts i motius , a posteriori.

Us seguiré llegint molt,

pere ha dit...

I trobar-te a tu, morenita.
Sí, en algun moment és poden explicar els motius dels amors a primera vista. Ara, a mi els amors que m'agraden són els consistents, duradors, encara que hagin tingut principis difícils i malentesos.
T'anirem llegint.