Aquestes, al menys per als que tenim una formació religiosa sòlida, són dates de reflexió, de retrobament amb els misteris de la vida i del més enllà. Hi ha misteris que, com se sap, són irresolubles; al mateix temps, hi ha realitats tangibles, aparentment senzilles, que un s’adona que són misteris igualment irresolubles.
Entre els primers misteris hi ha el de la divinitat una i trina:
Déu Pare (el de la barba i el triangle), Déu Fill (el de la llarga cabellera i la creu) Déu Esperit Sant (el que té forma de flama o de colom, segons el cas).
Si resulta impossible poder comprendre com es pot ser un i tres al mateix temps, encara resulta més difícil -cada dia més- entendre com es pot ser un i vint-i-set. És clar que segurament aquest segon misteri no és tal, simplement no deu existir:
Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Irlanda, Regne Unit, Dinamarca, Grècia, Espanya, Portugal, Finlàndia, Suècia, Àustria, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria, Eslovènia, Bulgària, Romania.
Cent anys de l’Editorial Barcino
Fa 56 minuts
4 comentaris:
Ets un geni, company! Si no fos pels que penseu sempre més enllà jo gairebé mai no pensaria :)
bromes a part, això de la santíssima trinitat no és tan misteriós si ho compares amb el tripartit... que vindria a ser el mateix, només que a la santíssima trinitat es veu que entre ells s'estimen i tal...
uix, em faltava dir que, ben mirat, doncs hi ha una diferència amb el tripartit.
I que els vint-i-set només tenen interessos econòmics, però no pas per a la gent del carrer de cada país, sinó per la gent "de dalt" de cada país. M'entens, oi? Jo et dono tant i tu em tornes quant. i allò de "Qué hay de lo mío?"
Si els misteris s'expliquessin ja no serien misteris, homes i dones de poca fe.
No sé què dir-te, Montse, dels partits és pot esperar tot. Recordes quan CiU va pactar amb el PP? Ja estem curats d'espants.
Exactament, Montse, Els de dalt ho deuen tenir clar, però els de baix no ho veiem gaire clar, i els altres països de fora jo crec que tampoc. Tot i aixi, el preu de l'euro puja respecte el dòlar i la lliura, cosa que no és tan misteriosa, per bé que la Gran Bretanya sembla que es troba en la zona d'influència de l'euro, o potser no.
És el que jo dic, Júlia. El que passa és que hi ha que s'entesta a explicar els misteris. Il·lusos ells o il·lusos nosaltres?
Publica un comentari a l'entrada