1.12.08
aniversari
Faig anys. Sempre he tingut la sensació que els sagitaris –puc generalitzar?- som foc i gel. És una llàstima, perquè mentre l’un l'intenta escalfar, l’altre l’apaga o, si voleu, mentre l’un vol mantenir la seva consistència, l’altre el converteix en aigua que s’evapora. Quin embolic! I els sagitaris, si puc continuar amb la metàfora generalitzadora, no som gaire diferents dels altres, tot és qüestió de percentatges i de dies. Tot plegat, però, no em feu gaire cas, perquè les meves idees sobre astrologia i els elements són més aviat vagues i canviants, com l'aigua i el foc, o la terra i l'aire. De a terra i l'aire, avui no cal dir-ne res.
Etiquetes de comentaris:
aniversari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
Felicitats! Tinc algun regal per a tu. Divendres?
Felicitats Pere !!!
Avui també ha arribat un sagitari a la nostra familia... ja soc avia !!!
;D
Felicitats sagitàries!
MOOOOOOLTES FELICITATS!
Divendres? ens portaràs pastís? ;)
(ep, que és bromaaaaaaaaaaaa) (lo del pastís)
Per molts anys! Tres quartes parts de la gent que més m'estimo és sagitari. No sé si és per casualitat o per causalitat. Què en diria Llull...? Que tinguis un bon dia! Potser cau aigua del cel, avui.
Per molts anys, Pere!
Felicitats d'una altra barreja estranya de foc i gel :)
Felicitats des del cagadubtes univers dels peixos.
Felicitats des del casolà i somniatruites signe de cranc.
Felicitats Pere!
Jo no hi entenc gaire, però sempre m'han dit que els ascendents -en això de l'astrologia- tenen la seva importància...
Tant se val!
Que tinguis un molt bon dia!
SU (cal dir-ho? Lleó amb tota la melena!)
No he sabut mai si en cas d'aniversari, és més adient el "felicitats" o el "per molts anys". Davant del dubte, vagin les dues aparellades. Felicitats i Per molts anys.
Apa!
:o)
ups, encara hi arribo a temps...
Per molts anys!!!
de tot cor et desitjo un dia especial
i et regalo un petó de vainilla en forma de lluna esfilagarsada com la que hi deu haver aquesta nit
:)
Gràcies, Albert, doblement (quin neguit!). Uf, aquest divendres serà la primera vegada que fallaré a la cita. Si no hi ha novetat, aniré nord enllà, on la gent, fa no fa, no és diferent de la del sud, tot i que el fred sigui més intens.
Gràcies, jaka!
Felicitats a tu, ja li he vist la caar, dintre d'un moment passaré per casa teva.
Gràcis, veí. Recorda'm que quan ens veiem et dec una cervesa o el que et plagui, dintre d'un ordre, que és època de crisi.
Gràààààcieeees, Montse! Tu vindràs i jo no hi seré? No hi ha dret! Una broma el pastís? Amb els pastissos no es fan bromes. Fet! (o l'equivalent)
Gràcies Burg. He d'imaginar que sóc el destinatari d'una declaració d'amor compartida? Va, no té mèrit ser sagitari, pensa que vanm ser engendrats quan la natura començava a reviure i la sang a circular amb normalitat després del parèntesi hivernal. No ha caigut aigua, però he begut els vostres desitjos.
(Llull era sagitari, o que em demostrin el contrari).
Gràcies, Ferran. I espero que compartim durants anys les nostres mútues lectures.
Què t'he de dir, Anna? Som així i no s'hi pot fer res. Mira el cel. Has vist com llueix (lluu?, mai no recordo si ha de ser incoatiu o pur) el nostre planeta? Aquest serà també el nostre any.
Gràcies, Francesc. Ah, qui pogués ser peix en algun moment!
Gràcies, Clarissa. Els crancs, els crancs... són excel·lents. Potser el que passa és que algun cop no tenen prou clar cap a on caminen, però la seva persistència els salvarà. Recorda-ho.
Gràcies, SU. Això diuen dels ascendents, jo ara no me'n recordo prou bé dels meus, però algun deu ser lleó (sense gaire melena si vull ser precís).
Ai, em fan una mica de por les lleones, però no em puc estar del repte.
Gràcies, Ferran. Jo crec que hauria de ser exactament com dius, o això és el que em sembla que desitgem: Felicitats per molts anys o molts anys de felicitat o qualsevol combinació semblant.
Gràcies, xurri. Has vist que avui ets protagonista de capçalera? Segur que sí.
Gràcies, mar, tu sempre arribes, fins i tot quan no hi ets físicament.
Et retorno el petó i-si tens temps :-)- et recordo que no només la Lluna sinó Venus i Júpiter (quina parella!) ens saludaven aquesta nit
Felicitats! Un año más, no mires con desvelo, la carrera veloz del tiempo alado, un año más en la virtud pasado, un año más que te aproxima al cielo...
No pateixis. El regal no és comestible i el puc guardar uns quants anys més... Fins aviat.
(es clar que ho havia vist)
Gràcies pels versos, Júlia. encara que no sé si tinc gaires ganes d'apropar-me al cel. Deu ser la meva condició agnòstica que em fa tenir dubtes.
Quedo més tranquil, albert, però igualment impacient :-)
Sé que no se t'escapa res, xurri. Com ho puc dubtar?
Publica un comentari a l'entrada