La Joana, que fa el que pot per distreure’m de la monotonia de casa, aquesta tarda ha tornat del mercat de la Concepció amb aliments diversos i amb una foto feta amb el mòbil d’un poema penjat al voladís del sostre d’una parada –negre sobre blanc d’aproximadament un metre d’alçada- que transcric a continuació perquè la imatge del telèfon és molt deficient .
... Millet
Que esteu a la porta de la garjola.
Serà recordat el vostre cognom
per tota la bona gent de Catalunya.
Sereu sempre exemple present
en tot tipus de “xoriçada”.
A tota la burgesia catalana
que està mirant des de la barana
a veure si algun en poden despullar
per fer-los un gran monument
i que puguin passar l’Eternitat
estant de cos present.
Senyora i filla de Millet
que tantes gerències heu acaparat
prego als senyors d’Hisenda
que es guanyin el jornal.
Algú ha dit:
“Quan la paciència arriba al
límit
deixa de ser una virtut”.
Salut i bon humor.
No m’endinsaré ara en l’anàlisi temàticoformal del poema (el mot “límit” ocupant tot l’antepenúltim vers em sembla significatiu) ni entraré en el seu desenvolupament (el vers final trobo que desvirtua en gran mesura la resta; és clar que, pensant-ho bé, és una conclusió prou significativa d’un cert tarannà català, i així ens va). Finalment, vull dir que només he sigut capaç de llegir el darrer mot del vers inicial, el qual, potser, pot donar un matís interpretatiu a tenir en compte, no ho sé. En fi, que cadascú pensi o digui la seva.
He anat durant molts anys a comprar al mercat de la Concepció, des d’abans de l’intent del cop d’Estat de Tejero, i mai, però mai, havia vist que en una parada algú posés un poema d’aquestes mides al·ludint un fet d’actualitat, ni polític ni social ni econòmic ni esportiu.... Res de res. Una altra cosa és que la gent, venedors i compradors, comentéssim les notícies i polemitzéssim sobre temes petits o grans. Per què ara algú ha decidit que calia manifestar-se públicament i per escrit? En paradigma de què s’ha convertit Millet? Com s'explicarà, dintre d'uns anys, la llegenda de Millet (i la dels altres)? Com diu el poema: finalment s’ha perdut la virtut de la paciència? Encara hi ha un sentiment –o una certesa- de pertànyer a determinada classe social? Serà aquest poema el desencadenant d’una revolta ciutadana? Rodaran caps? S’augmentarà la dotació d’inspectors d’hisenda que actuaran on han d’actuar? En un àmbit més local: continuarà comprant la burgesia catalana en aquesta parada? I tantes altres preguntes.
EN LA MORT DE CELESTE CAEIRO
Fa 4 hores
8 comentaris:
ai! ojalà!
(com es deu dir això en català?)
tant de bo, kika, hehehe!
potser, i només potser, per fi hem trobat una manera de canalitzar l'emprenyamenta, que això dels de madriT ja fa tuf. Qui ens nega el pa i la sal el tenim a casa i de fa uns quants segles!
gràcies arare,
però a mi m'agradarià una versió catalana que vingués del 'inshallah'
és que m'agrada la idea i com sona...
No seria mala idea aixó que és generalitzessin poemes satírics contra el Millet de torn. En certa manera en Pere Quart ho feia...
(kika, una opció podria ser "uix-al·là!"? potser ja existix...)
pere... te trobes una mica més bé? espero que sí. una abraçada
A veure, doncs, Kika.
No crec que vagis desencaminada en les dues afirmacions que fas, Clidice. Desconfio, però.
Els poemes satrírics estan bé, Francesc, i els de P Q, magnífics. Ara, jo que sóc un home pacífic, trobo a faltar una mica d'acció, de reacció no només literària.
Detectouna certa tendència islamista, iruna :-)
una mica millor, sí. Gràcies.
Una abraçada
iruna, uix-al·la m'agrada... per dóna la impressió de voler dir toa una altra cosa... potser fins i tot el contrari :-)
Publica un comentari a l'entrada