Com va quedar dit, l’autora de la setmana passada era la prolífica Agatha Chistie i la novel·la Taken at the flood, Plenamars de la vida en la versió catalana traduïda per Helena Alvarado.
Sense proposar-m’ho especialment, he anat alternant obres d’autors estrangers amb originals catalans; de moment seguiré aquesta pauta. Al mateix temps, he anat proposant literatura més o menys clàssica del gènere, ja arribarà el moment de fer-ho més difícil. Com se’m suggeria en l’anterior lliurament amb molta raó, no seran visibles els possibles comentaris fins passat un dia, de manera que tothom pugui dir la seva sense condicionar ni sentir-se condicionat pel que ha dit un altre. S’admet qualsevol suggeriment.
Va, les línies inicials de la novel·la d’avui:
La roba no li tocava al cos, anava amerat de suor i pel tub de l’intestí alguna cosa se li obria pas amb trepidència cap al trau final. Tot un poema.
Però calia fer-ho i ràpid.
Era el seu primer atracament.
Hauria de fer un esforç per tal que la matèria grisa deixàs d’estar-li plena de pensaments emocionals; Dionís, el seu germà, li ocupava la panoràmica mental. Ell era la causa per la qual Frederic es trobava ara davant d’aquell xalet als afores de Godella...
Entenc que no caldria cap pista, però en deixaré unes quantes. Vaig llegir aquesta novel·la just quan va aparèixer i em va semblar el millor que s’havia escrit fins aquell moment en novel·la negra en llengua catalana: la descripció de personatges i escenaris –sovint marginals-, el ritme i l’adequació del diàleg, l’agilitat de la trama, l’escepticisme del protagonista, la denúncia social que no aspira a canviar res... L’autor va continuar amb unes quantes obres més del gènere, algunes de les quals, amb més o menys fortuna, han estat dutes a la pantalla. Darrerament, la seva obra s’ha centrat en la política i els polítics de casa seva.
Sense proposar-m’ho especialment, he anat alternant obres d’autors estrangers amb originals catalans; de moment seguiré aquesta pauta. Al mateix temps, he anat proposant literatura més o menys clàssica del gènere, ja arribarà el moment de fer-ho més difícil. Com se’m suggeria en l’anterior lliurament amb molta raó, no seran visibles els possibles comentaris fins passat un dia, de manera que tothom pugui dir la seva sense condicionar ni sentir-se condicionat pel que ha dit un altre. S’admet qualsevol suggeriment.
Va, les línies inicials de la novel·la d’avui:
La roba no li tocava al cos, anava amerat de suor i pel tub de l’intestí alguna cosa se li obria pas amb trepidència cap al trau final. Tot un poema.
Però calia fer-ho i ràpid.
Era el seu primer atracament.
Hauria de fer un esforç per tal que la matèria grisa deixàs d’estar-li plena de pensaments emocionals; Dionís, el seu germà, li ocupava la panoràmica mental. Ell era la causa per la qual Frederic es trobava ara davant d’aquell xalet als afores de Godella...
Entenc que no caldria cap pista, però en deixaré unes quantes. Vaig llegir aquesta novel·la just quan va aparèixer i em va semblar el millor que s’havia escrit fins aquell moment en novel·la negra en llengua catalana: la descripció de personatges i escenaris –sovint marginals-, el ritme i l’adequació del diàleg, l’agilitat de la trama, l’escepticisme del protagonista, la denúncia social que no aspira a canviar res... L’autor va continuar amb unes quantes obres més del gènere, algunes de les quals, amb més o menys fortuna, han estat dutes a la pantalla. Darrerament, la seva obra s’ha centrat en la política i els polítics de casa seva.
Uns anys més tard, com havia fet anteriorment, vaig suggerir la lectura d’aquesta novel·la als meus alumnes de nocturn i l’èxit, ja se sap, va ser desigual. D’aquell curs en concret, i just en període de comentari de l’obra, conservo una nota referent a un dels meus alumnes preferits que em va fer molta gràcia, no pel que deia sinó... Vaig pensar: “Ep, no diguis res, no demanis detalls, no sigui cosa que...” Algú sabria acabar la frase?
13 comentaris:
Ferran Torrent i No emprenyeu el comissari?????????
et passen unes coses! :-)
que tinguis un feliç dia!
et passen unes coses a tu! :-)
que passis un feliç dia!
Que és en Ferran Torrent no en dubto, ara: "Penja els guants Butxana"? així, sense comprovar, que no sé on para :P
T'he llegit de bon matí, pere i les pistes m'han semblat excessivament clares...
he pensat... no estarà fent com "tot" els autors de novel·la negra i estarà deixant pistes tant clares per portar-nos a una solució inesperada...?
a vegades, el que sembla obvi porta a l'engany... i d'altres, el que és obvi és obvi...
:)
Ferran Torrent
No emprenyeu al comissari
la darrera vegada que vaig veure Torrent a la tv, em va semblar que estava molt emprenyat...
petons i llepades de mirar detalls!
Ferran Torrent, no emprenyeu el comissari. A que si?
Júlia, Gatot i Xurri: tot correcte. Bé!
Clidice: i la pista de la justificació de falta on apareix el comissari a qui no vull emprenyar? Regular. Et pagaré una anxova -o oliva o gamba- menys a la trobada de la Barceloneta :-)
Gatot, jo no sé mentir ni embolicar: sóc transparent. A més, de moment anem per la part fàcil per als més coneixedors, a veure si la gent s'anima; quan arribi per la proposta 20 o 30...
Doncs això, petons transparents :-)
kika, et pagaré les olives i les anxoves i el que calgui perquè ets l'única blocaire que m'ha felicitat aquest dia i això mereix una gratitud especial... però espero la teva col·laboració més efectiva en el joc ;-)
Júlia i xurri (i gatot) si us avorriu, m'ho dieu...
pere, ja t'ho vaig dir que no en sabia gens jo de novel·les negres ni de novel·les criminals, que vols que hi faci! :-)
zniffff i mira que l'última pista era perfecta, ja duré un tupper amb olivetes i anxoves :P
Jo tambe et vaig felicitar... on?
:)
jaka
ja, ja, kika, però jo, que sóc dolent, insisteixo per veure si et decideixes :-)
Va, estàs perdonada, Clidice.
Al mòbil, jaka?
siiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!! i des de Barcelona !!!!
Una abraçada,
Merda, jaka: ara que estic en hores baixes però amb disponabilitat horària m'hagués agradat fer-te un petó.
Publica un comentari a l'entrada