La perversió, la indecència, de la sentència del suprem, és que tot i saber que el coneixement de la llengua castellana a Catalunya és igual o superior al de la llengua catalana, interpreta la forma i no el fons de la llei. És simplement prepotència aquesta estúpida voluntat de confrontació? És un tour de force que creuen guanyat?
De la sentència del suprem –quina paraula tan espriuana-, n’he llegit reaccions raonades i viscerals que podria firmar, però mentre arriba el moment definitiu i llunyà en què Catalunya tingui la plena sobirania o desaparegui definitivament, sento curiositat pel futur més immediat, per veure com actuaran govern, oposició i ciutadans per aconseguir que la immersió en el sistema educatiu continuï com ara. Tinc curiositat per saber el grau de responsabilitat de cadascú més enllà dels comportaments polítics.
I, com sempre, i tant de bo que m’equivoqui, en molts casos únicament veuré fins a la sacietat reaccions com aquestes:
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 2 hores
4 comentaris:
Tens raó, Pere, quan parles de perversió i d'indecència. No cal que em pronuncïi quant a la sentència ja que formo part de la immensa majoria que se sent indignada al respecte. Pel que fa al grau de responsabilitat de cadascú, crec que és el que seguirà la majoria indignada, més enllà d'allò que dicti la "legalitat" o la decisió política.
Malament aniríem si nó.
trobo que és una bon actitud aquesta teva: seure i veure les reaccions, analitzar-les i explicar-les...en comptes d'emprenyar-se fins al límit... total, per no guanyar-hi res... ai!
Si tot aixó no estava preparat, llavors es que tenen el do diví de l'oportunitat.
Es pervers i diu poc sobre la suposada responsabilitat de país, escoltar com estàn treient pit els de sempre per aquesta estupidesa.
Que tinguin en compte que estan jugant amb l' educació del jovent, el nostre futur.
A part d'aixó.. Bon Nadal
Jo li afegiria obscenitat. Resulta obscena la satisfacció de persones com la representant del PP a Catalunya, dirigint-se expressament en castellà al Parlament, per voler exhibir la seva indecència públicament.
Tanmateix, avui t'he de desitjar bones festes. Continuarem barallant-nos-hi, quin remei!
Publica un comentari a l'entrada