1.12.10

condicionants i condicionats

Revisar exàmens, sobretot si són de mecànica senzilla i respostes tancades, és feina feixuga i sobretot avorrida. A vegades, però, en les proves en què els alumnes tenen més llibertat per expressar el seu pensament, la tasca pot esdevenir interessant, gratificant i, fins i tot, un privilegi en el moment de la lectura i en les intervencions posteriors. Assistir al procés de formació de nens o d’adolescents, veure la seva evolució, mirar d’entendre els estímuls que reben, intentar mostrar-los, sense judicis excessivament rigorosos, el món, guiar-los (?), si s’escau, en la presa de decisions a partir dels pensaments que expressen... Tot plegat pot ser apassionant i al mateix temps delicat.

En la formació dels nens i dels joves cada vegada intervenen més factors. Quin és el percentatge que correspon a les persones (pares, família en general, amics, professors, etc.) o a altres elements en el seu procés de formació, de presa de decisions? No ho sabria dir. Fins a quin punt qualsevol que s’ho proposi pot ser determinant en l’evolució del pensament dels joves? Ho ignoro, tan sols tinc pistes lleugeres. Com intervé la societat de cada moment i l’atzar en la vida de cadascú? Ho trobo un misteri.

Escric tot això a partir de les respostes a una pregunta en una de les darreres proves que vaig fer a alumnes de tretze anys. Havien de recordar i valorar per què determinat personatge entra en el món de les drogues i, posteriorment, imaginar la seva reacció en una situació semblant. El personatge, una mica més gran que ells, es fa venedor de drogues perquè “necessita” més diners que els que li proporcionen els seus pares, encara que el pas definitiu d’entrada el fa quan uns amics, entre els quals hi ha la noia que li agrada, planegen un cap de setmana a la costa i ell no hi pot anar per manca de diners.

Pràcticament tots els alumnes estan convençuts que en la mateixa situació del protagonista ells no optarien per vendre droga. Evidentment, la qüestió no és aquesta, sinó justificar el rebuig a actuar com ell. Us passo algunes respostes que d’una manera o altra es repeteixen força. No valoro, em limito a mostrar i a recordar la notable sinceritat de la gent de tretze anys quan no tenen cap condicionant que els pugui fer ser cauts. Afegeixo que el concepte de transgressió... No, no diré res més.

Jo no seria capaç de ficar-me en aquest negoci, perquè encara que guanyis molts diners tens que tenir una agilitat molt gran per poguer evitar la policia, no tenir problemes amb els altres traficants i coses així.

Jo no faria això de vendre drogues perquè hi ha moltes noies en el món, i si t’enxampen amb drogues pots tenir molts problemes.

Jo en el mateix cas no ho hauria fet, perquè és molt perillós i si t’agafa la policia et cauen tres anys de presó o pitjor.

No, no crec que arribés a fer el mateix, és molt perillós, i t’ho arrisques tot; pots caure en mans de la policia o et pot matar un noi o una noia d’un altre grup per invadir el seu territori de venta. Sí, és veritat que en treus molts beneficis, però jo crec que en treus més perjudicis. És massa perillós.

M’encanten les alternatives -una mica lentes- per fer diners d’aquesta alumna i evitar així entrar en el món de les drogues:

Cangur de nens i nenes petits.
Professor de nens que no entenen alguna cosa.
Passejar gossos d’amos que no volen treure’ls a passejar per mandra o perquè no poden
.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

Fa anys vaig donar cursos amb una companya sobre educació en valors i coses així i aquest problema, més enllà de l'aspecte literari seria un 'dilema ètic'. Era l'època del 'Vostè jutja' i d'altres jocs, fins i tot un de taula, inspirats en Kholberg, ara una mica oblidat pels nostres verals.

http://ficus.pntic.mec.es/~cprf0002/nos_hace/desarrol3.html

Pel que veig encara es troba a l'estadi 1, aquesta noia.

Júlia ha dit...

De tota manera, em temo que molts adults i adultes no és que hagin superat els primers estadis, és que aprenen -aprenem- a quedar bé dient o escrivint allò que no pensem en el fons del fons. Els nens i els bojos, deien, són sincers.

Alberich ha dit...

És curiós constatar que els alumnes, de la tria que n’has fet, no entren en els problemes ètics, socials, de salut pública i personals del fet de vendre drogues, i si, gairebé exclusivament, en les seves conseqüències punitives o els seus perills implícits.
Ho he observat en d’altres qüestions de tipus social: potser hi ha una certa tendència en no aprofundir en els temes i quedar-se en les conseqüències superficials i personals del curt termini.

kika ha dit...

aquesta noia no es farà rica, no!

Pais secret ha dit...

He fet la mateixa reflexió que l´Alberich.
No cautela, trangressió... em temo que el problema és més de fons. Tot i que la concepció de bé i mal és molt relativa i que aquesta societat és un mirall de matisos, em sembla que alguna cosa no s´està fent o explicant bé.
Potser és que m´estic fent vella.

Clidice ha dit...

Doncs només puc subscriure els comentaris de l'Alberich i País secret :(

macondo ha dit...

A veure, a veure...anem per parts, les quatre primeres respostes eren dels nois? i l'última d'una noia, aquesta em queda clara.
En primer lloc, aquestes primeres i espontànies respostes són reflex d'un tipus de societat i d'una situació concreta en què el noi necessita diners per una necessitat de tipus emocional, cosa que ja condiciona la resposta, i per tant és un punt de partença per a poder educar en valors que, com tota educació és un procés que parteix sovint d'uns no-valors o d'altres valors (emocionals i també econòmics, entre d'altres) que han de ser modificats o guiats, com vulguis dir-ho!
A més, dir que no ho farien, no vol dir que no ho arribarien a fer, tot i que ja és un punt de partença molt positiu, més positiva és l'última resposta ja que cerca alternatives per a solucionar el conflicte que se li planteja.
Arribar a justificar el rebuig amb valors morals més "elevats" és feina teva, i és clar de la família i de la resta de la societat.
I de la transgressió...cal ser honestos davant dels alumnes, qui a aquesta edat i a d'altres no es transgressor?

pere ha dit...

És complex tot plegat, Júlia. El concepte d'educari d'educadors, que abans (un abans quan sigui) estava en relativament poques mans, ara s'ha diversificat de tal manera que penso que és pràcticament impossible de concretar. Tot i que encara funcionen les influències més properes i detectables, nous mitjans i sistemes de relació constitueixen una xarxa important de formació i deformació.
Els dilemes ètics, i els referents que esmentes, sembla que s'han difuminat en la nit dels temps.
Segur que molts adults encara ens trobem en el primer estadi. Quant als nens, la seva sinceritat és fluctuant; en molts casos una sèrie de factors (separacions familiars, visites a psicòlegs, etc.) aconsegueixen veritables especialistes en l'art d'aconseguir el que volen i de justificar la seva conducta.


Això és precisament el que volia mostrar, Alberich, i el que pot resultar sorprenent. En molts casos no es plantegen consideracions que vagin més enllà de les conseqüències dels seus actes sense entrar en la bondat o maldat del mateix acte.
I aquesta anècdota de la droga la podem extrapolar a moltes altres situacions i edats, segur.

No és farà rica, però potser viurà tranquil·la -no dic feliç-, kika.

No t'estàs fent vella, A., estàs constatant la realitat. En tot cas la dificultat es troba a saber precisar els motius dels canvis que es produeixen en la societat.

I jo com tu, clidice.


Els dos primers textos són de nois, els tres darrers, de noies, macondo. Com pots veure, en tres es diu pràcticament el mateix.
D'acorrd que hi ha valors emocionals i econòmics a tenir en compte, però sobretot els primers són subjectius; al mateix temps, hi ha valors socials i ètics que soplen ser difusos o inexistents.
De fet, realment diuen que no ho farien simplement perquè tenem les conseqüències del seu acte en l'aspecte punitiu. Si eliminem la policia no sembla que tinguin cap inconvenient. Dit d'una altra manera, i sempre únicament a partir del text, la idea de transgressió els és aliena en el sentit ètic, social, de salut. No dieun que vendre droga sigui un acte dolent per cap raó concreta, sinó que els pot arribar a perjudicar si els enxampen.
La veritat és que educar en valors actualment és força complex perquè no veig que hi hagi cap sistema de valors àmpliament compartit sinó conceptes generals i vagues: la família...