Viatge ràpid al mar del nord. Sorra plena de canyes i altres noses i curses de gossos de totes les mides i races. El ventet aixeca grans de sorra que atura el meu cos com faria un gegantí Gulliver amb els projectils inofensius dels diminuts captors. L'aigua, que no deixo anar més amunt del genoll, és tonificant, benvinguda, però no prou càlida com per permetre-li que em cobreixiel cos... potser al sud, sempre més externament apassionat... La desembocadura del Ter continua amb les seves frivolitats i es va acostant a poc a poc a les platges de Pals.
A la tarda, després de dinar, assagen diversos grups a tocar de casa: percussió -molta percussió- saxo -algunes notes de jazz-, gralles, més gralles. A la nit, a partir de les 11, celebraran els quinzè aniversari de la creació dels grallers -i dels Ducs, els dels correfocs.
A la nit, la música entra a casa i no li ho impedim. No sé si comencen els “Batakes Braves” o “Acció Festiva”. De fet comença la percussió que retruny sense treva anunciant l'arribada dels grallers. Encara des de casa i amb la taula sense desparar, sonen les gralles, agudes, entremaliades i alegres. Porten melodies diverses que la gent fa més corals. Quan sonen les notes que sempre confonc amb Sacco i Vanzetti baixem al pati i ens barregem en l'ambient de festa. Hi ha força gent i avui els petits aniran a dormir més tard, però, què fan tots els que no hi són? Escolten les havaneres de Calella? No volen estridències? Es preparen per anar a dormir? Llegeixen solitaris? Contemplen una lluna que no és veu? Comparteixen paraules i petons? Escriuen en un bloc? Fan o desfan plans de futur?
És que no sap tothom que quan sona una gralla s'ha de seguir la seua melodia? És que encara hi ha algú que no porta música de gralla al seu interior? A despertar, que comença la festa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Escolta Pere, jo no m'he assabentat d'això, serà possible? Tant m'arriba a desconnectar l'escola? M'agrada la gralla i els gralles, i les "Titis" i tota la gresca, però...vaig a buscar informació...
Una abraçada!
Merda! Perdó, Era dissabte! I jo a casa fent el gos, casumcoi, si hi tinc exalumnes a qui abraço cada dos per tres!!!! Quina ràbia!
Hi ha gent que la gralla no la suporta, també passa amb les gaites. A mi m´agraden totes dues amb mesura, m´exalten l´ànim, em fan venir ganes de festa.
Aquesta sensació que expliques, de sentir-se atret per la música des de casa i sortir al carrer cridat per la gresca la recordo molt bé i en certa manera l´enyoro una mica. On sóc ara les nits són molt silencioses, la banda sonora que m´acompanya són els crits sords de les cries dels falziots que niuen tota la teulada i més cap a l´agost pugen les veus d´algun forani xop d´alcohol des de la carretera.
Una mica de gralla també m´aniria bé.
Imperdonable, zel. I mira que vaig fer un cop d'ull des de l'escenari per veure si veia la teua cara :-)
De fet, A., potser en algun moment la gralla era massa monòtona i xisclaire per alguns, però sempre ha estat invitació a la festa.
Qualsevol música, escoltada des de casa et porta a tancar finestres o a seguir-la com si fossin les notes del flautista d'Hamelín que no saps on et portaran.
A vegaes enyoro una casa com la teua, altres cops ja em van bé les que tinc. A vegades silencis, a vegades sons. Sempre un equilibri difícil entre desitjos i realitats.
Publica un comentari a l'entrada