22.7.11

el joc d'un juliol ennuvolat

No és que el temps se m'escapi, sinó que corre a un altre ritme. Matins -amb sol que ja ha fet bona part del seu viatge- de platja amb cel ennuvolat i aigua freda que no m'atreveixo a pertorbar. Abans, una estona de diari i una mica de lectura d'altres ficcions. Dinar, a casa o fora, i, si s'escau, exercici de bicicleta a través dels ciclistes del Tour que ja s'acaba. Tardes aquí o allà que semblen curtes malgrat que el dia encara és llarg. Nits -no hi ha vespres perquè són tardes que s'allargassen- que passen volant amb el sopar una mica a deshora, una mica més de lectura, una mica de contemplació, potser una pel·lícula, quatre ratlles mal escrites, les fotografies del dia -si ha estat dia de fotos-, una conversa o mitja... o dos o tres, plans per l'endemà o deixem-m'ho a l'atzar...

Connexió matutina i limitada a Internet que a penes em permet repassar títols dels posts dels blocaires, amics o coneguts, i llegir el correu -avui m'ha arribat l'horari dels primers dies de setembre. Ganes de deixar alguna cosa al bloc i gairebé certesa que no val la pena perquè serà una improvisació ràpida i innecessària, insatisfactòria. I malgrat tot, la seguretat que demà -escric això a la nit mentre bufa una tramuntaneta que només fa soroll i no neteja el cel de núvols- pujaré el que escric i continuaré amb el joc, que preveig onanista, que ara plantejaré. Quan acabi d'escriure aquests paràgrafs, llegiré una estoneta un llibre sobre ocells i dinosaures d'una escriptora danesa.

Anem al joc, estiuenc, lleugeret, sense pretensions. Avui he visitat un edifici on vaig passar... No, no continuo així. A veure, he pensat que potser us faria gràcia -mai se sap- endevinar a quin lloc em refereixo a partir de les fotos que us aniré deixant i de les pistes que se m'aniran acudint.

La primera foto, que espero que sigui insuficient per resoldre l'enigma, em sembla prou clara, tot i que l'aigua és més aviat bruta. Quant a la pista, afegiré que és una foto que podria haver fet exactament igual -crec- en els quatre angles del pati.


4 comentaris:

jaka ha dit...

Pere, m’encanta llegir les teves vacances, les trobo de luxe, ho descrius tan be que quasi mi trobo...
Això del joc ho aniré seguint però potser serà molt difícil d’encertar.

jaka ha dit...

Ah, quina foto a la capçalera oooooh super xula !!!

Xenia ha dit...

ostres, nomes amb un pou.... be, quatre, però.... i si fos el castell de torroella? no ho diguias ara, m'espero a després de la publicitat :)
gaudeix la platja i la mar :)

pere ha dit...

Ja ho veus, jaka, de moment són unes vacances tranquil·les :-)
Quant al joc, en realitat si es coneix el lloc és fàcil amb les pistes del darrer post i no deixa de ser una excusa per anar pujant fotos. Gràcies pel que dius de la de la capçalera, que a ni em sembla suggerent i estiuenca.

Podria ser el castell de Torroella. De fet el lloc hi té alguna semblança ;-)
Ja m'agradaria gaudir de la platja i el mar, Xenia, però de moment no tinc gaire sort, a veure si el temps comença a fer bondat.