crisi musical, i joc, en un juliol ennuvolat (ara plou a bots i barrals)

El marit de la meva cunyada, que se'n recorda molt bé, em guia per la geografia musical de la vila, pels carrers, les cases i els noms dels intèrprets i els compositors que ell recorda de la seva infantesa i la seva joventut: Aquí, en aquesta cantonada del carrer dels Dolors, vivien els Vallespir; més amunt... No hi havia carrer que no tingués un o més músics, dels que guanyaven diners o dels que tocaven per afició a hores perdudes que eren hores guanyades. No hi havia carrer del qual no sortís una melodia a l'hora de la migdiada o abans o després de sopar. Notes diàfanes als estius de finestres i balcons oberts; notes més amagades durant l'hivern. Torroella, terra de músics.

Jo, relativament nouvingut al nord, encara he escoltat als estius les músiques i les veus que sortien de les cases. Violins, contrabaixos, pianos, acordions... dels alumnes que assistien a les classes de música clàssica o popular que impartien professors d'arreu. Veus que participaven en el concurs de cant Jaume Aragall. Després, aquestes músiques i veus, i d'altres que no formaven part de la quotidianitat de l'estiu, les podia escoltar a la plaça de la Vila, a l'església -dins o a davant de la porta-, a la Sala, a la muralla, al convent dels agustins, al palau Solterra, a can Quintana, a la plaça de Pere Rigau, al cine Petit...

Aquest estiu -i potser l'anterior ja va ser així- no sento músiques ni veus que surtin de les cases ni sé que es faci res a part de can Quintana o de l'església. Si tot va bé, potser l'any que ve s'haurà acabat l'Auditori polivalent de foravila on es podran escoltar els concerts d'un dels festivals de música més antics -ja va per la trenta-unena edició- d'aquestes terres de festivals.

Em sembla fantàstic que, quan les subvencions ho permetin, es pugui assistir en un espai per fi idoni, als concerts dels noms importants: de Sokolov, de Achúcarro, de María Bayo... Em sabrà greu -ja me'n sap-, però, no sentir la música i les veus que surten de les cases que abans tenien melodies a mitja tarda ni observar les passes o veure les cares i els instruments dels joves que abans es passejaven pels carrers de la vila; d'aquest joves desconeguts que potser un dia, quan ja siguin famosos, anirem a escoltar a l'Auditori que ja s'haurà fet vell.

En fi, tot plegat deuen ser coses dels temps i de l'economia. I d'economia, ho confesso, en sé ben poca cosa. De música, com es veu, tampoc no en sé gaire.


Canvio de tema. Continuo amb unes quantes fotos de l'enigma que vaig proposar. Ara, en aquest lloc, que està format per un conjunt d'edificis, patis, etc., ja no sonen regularment les músiques -crec-, però no fa gaires anys cada toc tenia la seva hora. Quant a les fotos, la més curiosa correspon a una troballa inesperada: què fan aquests animals en captivitat fora d'un zoològic? Parlant d'animals, les cavallerisses, avui tètriques i fantasmals -una ISO alta fa miracles amb les llums escasses- i en altres temps amb centenars de bèsties, són impressionants. I aquest escut? Què representa exactament el que s'hi veu? I més d'una església -o ermita- dintre del recinte? No crec que sigui cap pista el fet d'afegir que fa anys, de tant en tant, jo em presentava a primera hora del matí en aquestes instal·lacions i marxava aproximadament a la mateixa hora de l'endemà.