Aquest matí he passat casualment per davant del lloc que ocupava la llibreria Ona. Encara no fa un any que va tancar i, tot i la proximitat en el temps, he dubtat per un moment si estava a la dreta o a l'esquerra del número 654 de l'edifici simètric que l'allotjava. M'he fustigat mentalment pel que m'ha semblat una desafecció, una infidelitat o una falta de respecte. Després, de forma involuntària, així com diuen que passen per la memòria en el moment de morir els instants importants de la vida, he vist algunes imatges: la Conxita, petita, morena i sàvia, com ho són els bons llibreters i les bones llibreteres (Ona va ser sempre una llibreria marcadament femenina), la Maria, la dona de l'August, que només hi devia estar una temporada curta, els medievals de l'altell, al costat de la literatura infantil, el soterrani de les firmes de sant Jordi, amb Ferran Torrent, mentre a dalt, sempre a darrera hora, hi havia el president Pujol, les darreres firmes de Moncada, i a l'interior, al fons, Espar Ticó assegut, contemplant amb un somriure un negoci que no ho era perquè també era una altra cosa, i la seva dona que anava i venia i li deia això o allò... Tants anys de visites, esporàdiques perquè hi havia altres llibreries que també m'agradaven i on trobava altres autors i participava d'altres litúrgies, encara que la d'Ona fos la principal, l'única que quedava després de la desaparició de la Públia de Ballester, la del retrobament en la fe primigènia. Tantes imatges clares i difuminades...
Avui, en el que havia estat Ona, feien remodelacions que conclouran en una botiga de roba, en un restaurant... sense cap placa commemorativa d'inici i final. Demà, de la llibreria no en quedarà cap història oficial i a penes un record particular, un apunt precipitat en un bloc difícilment intel·ligible o comprés, una intrashistòria que es quedarà oblidada pel pes del present que busca futurs i negligeix passats sense importància que no duen enlloc. Sigui així.
A la tarda, a La Central del carrer Mallorca, demano a la noia seriosa que abans treballava a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, si em pot trobar
La tesi doctoral i la mort. Cap resultat.. La precipitació m'ha fet confondre-la amb
Las alas del dinosaurio, que és el que realment volia. El temps que passa. Espero que no m'ho tingui en compte i prometo que recordaré el seu nom, que no sé, quan torni a fer balanç de llibreries des de la parcialitat i la desmemòria, de passes perdudes i de passes retrobades.
5 comentaris:
La pèrdua de llibreries ha estat constant des de fa anys, grans i petites. El cas d'ONA, de tota manera, és dels més lamentables. No crec que passi en d'altres grans ciutats en aquesta proporció, pel que observo.
MIRA QUE SOM DESAGRAITS¡¡¡QUE TRIST..PERO QUE HI FAREM SOM AIXI,NOLTA MAGNESIA I POCA CONTINUITAT.
JUGANT AMB BARCELONA
No sé si algú porta el compte, Júlia, però, com tu dius, aquí els tancaments han estat esborronadors, gairebé només queden les "grans superfícies" i les llibreries-papareries. El cas Ona ha estat lamentable. I compte, en tinc alguna altra de clixada.
Ja ho veus, JUFANT, molta boqueta i reivindicació i després que cadascú se'n surti si pot.
No creguis, les llibreries-papereries també han disminuït molt en els barris, si és que en queden. Abans en qualsevol gran centre comercial hi havia al menys un quiosc-llibreria amb cara i ulls, cosa que també ha anat enrere.
Ara que he estat uns dies per Florència m'ha sobtat el nombre de llibreries, encara més considerant com són els programes de la tele per aquells verals.
Segurament és com dius, Júlia, encara que al meu barri hi ha hagut una certa revifalla que deu ser un miratge.
... I a la nostra tele, de moment, ens trauen "L'hora del lector".
Publica un comentari a l'entrada