15.8.12

cultura també rima amb agricultura (segon esbós en prosa d'un futur poema monorim escrit el dia de la marededéu d'agost))

Tothom sap que cultura rima amb literatura. Alguns diuen que es la rima més perfecta i es decanten per la poesia o el teatre o la novel·la i altres proses, o per tot plegat. A vegades, sentim dir que també rima amb pintura o amb partitura, fins i tot amb escultura o arquitectura. M'agraden aquestes rimes.

Jo, però, confesso que aquestes rimes sovint em semblen una impostura dels àvids que tenen molta cintura a l'hora de presentar una candidatura amb confitura que només és plena de serradura, raspadura i corcadura de subcultura.

Jo, que abomino de qualsevol censura, demano que es creï una autocensura que acabi amb totes aquelles manifestacions de la cultura ínfima sense dretura perquè, també amb la rima fàcil de contracultura, ens passen factura no només econòmica, que ja hi estem acostumats, sinó sobretot intel·lectual i són una tortura que ens deixa sense carnadura i ens produeix baldadura.

Jo reivindico els poemes en què cultura rima també amb agricultura i, si convé, amb avicultura. Jo reivindico un país també de versos lliures en què no s'oblidi que la física, la química, les matemàtiques, la medicina... formen part de l'estructura necessària de la cultura de qualsevol territori -i persona- que vulgui gaudir d'una plenitud futura.

Per acabar, unes gotetes d'angostura.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

I que es presenti pel PSc Montserrat Tura, que rima amb literatura, cultura, agricultura, apicultura i caradura.

salut

Macondo ha dit...

Amén!

Pais secret ha dit...

(A mi també m´ha vingut al cap la Tura!)

Visca els versos lliures!

Salut !

fra miquel ha dit...

No puc estar més d'acord amb tu.
A mi m'agraden algunes arquitectures però no quan substitueixen a l'agricultura!

Brindo amb el fruit de la viticultura i la vinicultura per un país de versos lliures!

Una abraçada

miquel ha dit...

Ho vaig pensar, Francesc, era inevitable, però no vaig saber ben bé on encabir-la :-)

I encara queden detalls, Macondo ;-)


Un no acaba de saber si la Tura és la Tura o una estructura, A.
Jo ja saps que sóc més aviat de versos reglats, però em cansen les miniatures de certes cultures que només miren per elles.

Exacte, fra. I el més lamentable és quan volen que acceptem les arquiectures miserables.
I a veure si els defensosrs dels versos lliures podem convertir-los en canònics.