Ethlelbert Talbot, bisbe de Pennsilvània (després, Coubertin) : l'mportant, dans ces Olympiades, c'est moins d'y gagner que d'y prendre part (22 de juliol de 1908; en anglès originàriament)
Pierre de Coubertin: Plus vite, plus haut, plus fort (original del pare Didon, no sé la data exacta)
Fet i fet, però, els lemes o qui els va dir tenen poca importància. Els Jocs Olímpics són una realitat que d'una manera pacífica reuneixen gent de la majoria de països del món que conviuen durant unes setmanes en una pau que alguns d'aquest països neguen. Ara bé, jo espero un temps en què els atletes que competeixen -o hauria de dir que participen?- no portin cap bandera i estiguin contents simplement pel plaer del joc. Això sí, que vagin els millors, perquè en cas contrari els espectadors ...
De moment resulta curiós la lluita aferrissada per ser el primer, per obtenir més medalles. I les medalles que realment valen són les d'or. Imaginem que un país guanya una medalla d'or i cap altra i un altre noranta nou de plata i cap altra. El que ha aconseguit una sola medalla ocupa un lloc superior en la llista dels vencedors dels Jocs. El que ha aconseguit quedar segon en noranta-nou ocasions figura al darrere. Aquesta és la realitat dels Jocs, molt més estricta que la realitat de la vida.
Per cert, a partir de l'experiència personal. Fa uns dies vaig penjar un vídeo amb l'actuació del duet de natació sincronitzada que va suposar la plata per a dues nadadores d'aquí. Es tractava d'un vídeo gravat amb una màquina de fotografiar petita de la pantalla de la tele de casa (un altre dia parlaré d'aspectes tècnics de gravació i de les teles de darrera generació). Avui, després de 1953 visites al vídeo penjat a You Tube, m'ha arribat aquest correu:
Hola, saragatonabloc:
Tu vídeo "Plata de natació sincronitzada a Andrea Fuentes i Ona Carbonell. Londres 2012" puede incluir contenido cuya propiedad o licencia corresponde a International Olympic Committee. Por tanto, el vídeo se ha bloqueado en YouTube.
Esta reclamación penaliza el estado de tu cuenta. Consulta la página de notificaciones de copyright para obtener más información sobre la política aplicada a tu vídeo.
Atentamente,
- El equipo de YouTube
Abans ja havia rebut aquest advertiment:
Tu vídeo "Plata de natació sincronitzada a Andrea Fuentes i Ona Carbonell. Londres 2012" puede incluir contenido cuya propiedad o licencia corresponde a Test_NBCU_Olympics, pero sigue estando disponible en YouTube. En algunos casos, se podrán mostrar anuncios junto a él.
Esta reclamación no penaliza el estado de tu cuenta. Consulta la página de notificaciones de copyright para obtener más información sobre la política aplicada a tu vídeo
No sé en què consistirà la penalització del meu compte a You Tube a instàncies del Comite Olímpic Internacional, però segurament aquest segon vídeo, que mostro amb finalitat purament didàctica i també enregistrat a través del televisor de casa, pot ser el meu incomprensible suïcidi, i espero que la cosa no vagi més enllà.
Ep!:
Tu vídeo se ha bloqueado en todo el mundo. Ten en cuenta que el estado del vídeo puede cambiar si se modifican las políticas seleccionadas por los propietarios de contenido. Más información sobre los derechos de copyright en YouTube
Por tanto, tu cuenta se ha penalizado y no está en buen estado. Si eliminas el vídeo, se retirará la penalización aplicada debido a esta reclamación.
Creo que esta reclamación de copyright no es válida (clicar aquí).
Potser que em repensi. Hauria d'eliminar el primer vídeo? Hauria de reclamar contra el Comité Olímpic? Hauria de penjar el segon vídeo? L'important no és participar? Sóc prou fort? Em queda la paraula?
Bones festes!
Fa 5 hores
4 comentaris:
ai que encara seràs un terrorista de la bestiesa, perquè aquesta prohibicio és una bestiesa digna d'una dictadura, bé, de fet és exactament aixó.
A veure si no fas il·legalitats, he, he.
Pel que fa a l'olimpisme, una 'collonada' parafrasejant en Francesc, tot plegat em sembla surrealista.
hi ha una possible, si vols, solució: has de tenir dos comptes de youtube (lligat cada un a un gmail diferent). A un hi penges el que és teu i on no infringeixis cap possible reclamació de drets d'autor. I a l'altre fas el terrorisme encara que no ho sigui, que et roti.
En pere serà fort si en miquel ho vol. I sí. Et -ens- queda la paraula.
Ara, Francesc, m'han entrat ganes de saber com va tota la qüestió econòmica del COI. Sé que me la jugo.
Júlia, jo pensava que qui em podia demandar era TVE, però es veu que sempre hi ha algú a l'ombra.
Si no fos perquè sóc petit investigaria el surrealisme.
Tens raó, gatot. el que passa és que jo no em considero un infractor i em fot haver de desdoblar-me per tirar endavant aquest petits assumptes que ni fan mal moral a ningú ni els suposen pèrdues econòmiques, que és l'origen de tot plegat.
I em fot que em quedi la paraula però que em vulguin prendre la imatge.
Publica un comentari a l'entrada