5.8.12

mil maneres d'encendre un foc

Desenvolupar un escrit a partir d'un títol que has triat sense gairebé cap reflexió, sense saber si seràs capaç d'arribar a completar el que suggereixes, es pot convertir en un desafiament abocat al fracàs, sobretot quan t'adones que la promesa de pluralitat que has triat de seguida veus que és enormement hiperbòlica, no tant en ella mateixa, sinó pel desequilibri en les propostes.

De res no et val invocar el llamp d'un Zeus irat, o l'espurna que s'escapa d'una línia elèctrica sobrecarregada o mal conservada, o la guspira d'un tractor que troba en els rostolls el primer caliu, o el vidre d'una ampolla oblidada que concentra els raigs del sol, o la pólvora d'uns focs artificials de festa major d'estiu, o la passió que, encara ara, et desperta la Marilyn...

És inútil. Més val que ho deixis estar. Encara que et sembla que te'n vas sortint, que ja només et queden tres opcions per arribar a les mil maneres possibles, no aconseguiràs despertar l'interès de ningú. Avui per avui no hi ha cap altra forma de començar un foc que provoqui tants incendis entre els ciutadans com el que origina la burilla d'una cigarreta.

Una vegada originat el foc, la burilla és el de menys. El de més són les prohibicions que s'haurien d'estendre, en un primer moment a fumar al cotxe, a les terrasses dels bars, als carrers en general; en definitiva, a qualsevol lloc que no sigui el lavabo de la pròpia casa, i sempre amb la tapa del wàter aixecada. El de més són les multes espectaculars que en un períodes de transició abans de la desaparició total de les cigarretes haurien d'omplir les paupèrrimes arques de l'estat. El de més és la delació sistemàtica dels infractors per part de conciutadans, i familiars (i fumadors que aspirin a ser parcialment perdonats o busquin la redempció total). Una vegada originat l'incendi, el de menys la és el foc, el que importa és el fum que emmascara totes les altres realitats contra les quals tota lluita és massa complicada o exigeix un esforç i una planificació excessives.

Temps curiosos aquests de la unitat en la diversitat i de la immediatesa de les reaccions.


10 comentaris:

Pais secret ha dit...

A mi m´interesses, quedi clar ;-)

I trobo que està molt bé l´excusa del foc per parlar de la Marilyn.Si jo fos home o m´agradessin les dones em sembla que també sentiria passió per ella. Té un punt tendre i encès alhora que et guanya de seguida.

Bona tarda Miquel.

Macondo ha dit...

Bona excusa per parlar de la Marilyn, en canvi el Jack Lemmon el trobo un grandíssim actor i encantador en tots els seus papers, encara que ningú sigui perfecte!

Maleïdes cigarretes o el que hagi estat! (confesso que sóc fumadora)

Molt bona nit! Ah!, i a mi, també, m'interessa tot el que publiques.

fra miquel ha dit...

Doncs amb mi ja tens tres interessats en el que escrius.
Avui he sabut que la Marilyn va morir tres dies després que jo nasqués...
Cosa que evidencia que a mi no em va poder encendre cap fog... Era molt petit, jo :o)
una abraçada

miquel ha dit...

Gràcies A! ... Però, i les mil maneres d'encendre foc?
En realitat la Marilyn és l'excusa per desdramatitzar la lluita perduda del tabac i de les comdemnes gratuïtes, encara que ja sé que això no s'ho creurà ningú, perquè quan apareix ella eclipsa tota la resta, encara ara :-)

Que et pu dir, Macondo? La teva apreciació de J. L. és també la meua.. i no oblido els sesu excel·lents papaers dramàtics, com a "Días de vino...".
O el que hagi estat... I l'abandonament dels boscos, i les polítiques nefastes dels governs en aquest aspecte, i els articles fàcils de la premsa en general i d'alguns comentaristes en particular i...
Gràcies! Però tot, tot... :-)
Bona nit, Macondo.

Tres són una multitud, Fra. Gràcies.
I ja que ho dius: Feliç mig segle i que en facis molts més, d'anys!
Home,la Marilyn és capaç d'encendre focs més enllà del temps i l'espai... i la mort.

iruna ha dit...

quan s'encenia valència, vaig escoltar a la ràdio una breu entrevista que van fer, al cafè de la república, a eduard benavent, un brigadista de Castelló de Rugat, a la Vall d’Albaida, que va participar en les tasques d’extinció i que va explicar molt bé com estan afectant les retallades en l'àmbit dels focs i de qui intenten apagar-los.

"abans, quan venia l’època de l’estiu, hi havia brigades de reforços especials: 9 brigades a castelló, 9 a alacant i 23 a valència.

ara: 1 a castelló, 1 a alacant i 7 a valència;

350 treballadors menys en un col·lectiu de 800;

de quasi 30 autobombes que hi havia de reforç, han quedat 3 a valència, 1 a alacant i 1 a castelló;

de contractes de 9 mesos, a 3 mesos, cosa que provoca que sovint entre gent nova inexperta, treballant 24 hores seguides" (...)

no sé com està la situació a catalunya o en altres zones, però escoltar aquell brigadista i veure com se crema tot, mentre promulguen cada dia nous "impossibles"... fa treure la son (encara més).

dels fumadors... no sé què dir-te, miquel. no m'agraden les prohibicions, però reconec que si no fos per elles, continuaria omplint lo cendrer a la feina, fumant al cotxe amb los xiquets (no sé si ja ho han prohibit però com a mínim va donar força a mons fills per a dir-me "mama, va, aquí no! que mos aufeguem!", i se n'han sortit... però encara hi fumo quan no vaig amb ells...

les prioritats dels governs sembla que tenen poc a veure amb les de la vida "petita" que tan gran mos va a tots.

bona nit, miquel.

Júlia ha dit...

Jo no fumo però si fos fumadora potser emigraria tot i que no sé on.

Pel que fa a Marilyn, un mite promocionat i inflat que dóna molts diners. Si hagués sobreviscut avui no se'n cantaria gall ni gallina com de tantes altres, per exemple B.B., com remarcava al meu blog Galderich.

Júlia ha dit...

Sobre això del foc i les burilles també he escrit avui alguna cosa en un context diferent. Algú ha de ser l'ase dels cops.

miquel ha dit...

És veritat, iruna, suposo que els efectius han tingut també retallades importants a tot arreu. En el foc de Girona, un nebot meu que als estius fa de bomber arribava molt cansat a casa cada dia, però estava content perquè deia que aquesta vegada estaven molt ben organitzats. De tota manera, fa segles que sabem que la millor medicina és la preventiva, també en els boscos; i crec que en aquest aspecte es fa ben poca cosa, per no dir res.
Sobre el fum del tabac, en bona part es una cortina de fum que amaga els altres fums que respirem cada dia i sobre els quals... tu en coneixes cap estudi, cap article als diaris, cap post en algun bloc? No, no, em nego a parlar del fum del tabac fins que vegi una mica de seny en els altres fums i similars.


Júlia, voldria ser no fumador per poder donar una mica de credibilitat a la història que tu molt bé defineixes com l'ase dels cops en una societat que tinc el convenciment que cada dia és més crèdula i està més manipulada.
Sobre Marilyn, tu ho has dit: és un mite. I els mites superen la raó. Evidentment avui potser seria un nom oblidat ,o no, perquè qui sap els camins del futur que no ha existit. Ah, morir jove!

gatot ha dit...

Aquí tens un article als diaris, miquel:
http://www.324.cat/noticia/1762152/societat/LOMS-alerta-que-els-gasos-de-la-combustio-del-diesel-son-cancerigens

Em sembla que va en la línia del que comentaves...

miquel ha dit...

Gràcies gatot. Sí va en aquesta línia que barreja hipocresia, desconeixement, culpabilitzacions, etc.