9.8.12

gris de llop vell

És inútil voler aproximar-se amb precisió a través de la traducció d'una traducció, encara que intueixes que ha respectat mots i sentit, però  veus que no ha pogut, o volgut, reproduir la música que, més enllà de la lletra, sempre t'atreu dels poemes. I malgrat tot, readaptes els mots i, com que és el mes d'agost i les visites escassegen, no et fa gaire vergonya publicar el poema amb les teues escasses reinterpretacions a les palpentes. Si convingués, diries que la llum era escassa i els mots es difuminaven, i a més, feia calor. I encara, per si de cas, que era tard.

Sales, creuades tímidament,
un centenar de cares que desconeixem...
Un rere l'altre, lentament,
empal·lideixen els llums.
Allí, quan el resplendor es fa gris
i es confon amb el crepuscle,
crec reconèixer una cara,
la memòria de l'amor troba
propers els rostres
que foren estranys abans.
Escolto nom de pares,
germans, companys,
també d'herois, dones i poetes,
que vaig venerar quan era jove.
Però ni tan sols un
em dirigeix una mirada.
Com les flames d'una espelma
que s'esvaeix en el no-res,
entristeixen el cor
-sons de poemes oblidats-,
foscor i lamentacions
a l'entorn dels dies ja endinsats
en somni i en llegenda
d'una llum gaudida algun cop.

Hermann Hesse: "Un somni" (Ein traum)

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

No sé perquè m´ha recordat una imatge de Kavafis, la flama de l´espelma suposo.

http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/konstandinos_kavafis/fragments/candeles.php


Els qautre versos finals m´han agradat molt
Gràcies pel tast.

miquel ha dit...

Ara miraré el poema de Kavafis, A. Gràcies.

Saps, en alguns moments aquests quatre versos finals só també meus. No sé si això és bo :-)