Aquest dies passats en part en contacte amb la natura -vaig estar a punt d'anar a les illes Palau, però em van dir que faria una calor insuportable- em vaig sentir disminuït, lingüísticament parlant, i vaig pensar en el camí que encara ens queda a la majoria per arribar a adquirir una total maduresa comunicativa. M'explico a partir d'un exemple. A part d'altres insectes, vaig anar veient papallones de formes i colors diversos. Les papallones agraden a tothom, potser per la seua bellesa fràgil:
-Papallona encisadora,
jo lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig d'una a l'altra flor,
Com a il·lusió tan bella
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim.
Josep Carner
Molt bé, molt bonic, ho comparteixo. Però, de quina papallona parla Carner? Parla de la papallona rei o de la blanqueta de la col, del gran paó de nit o de la blaveta comuna...? O, com fan tan sovint els poetes, potser vol que cadascú triï la seua imatge i el seu nom a partir del suggeriment genèric? Concretar el nom d'una papallona, singularitzar-la, és robar-li una part de la seua misteriosa bellesa? No ens enganyem, les papallones, com tants altres animals petits i grans amb els quals compartim aquest món no ens fan cap servei pràctic directe i per això ignorem el seu nom i, arribat el cas, perdem el temps explicant característiques que podríem estalviar-nos amb el coneixement d'una paraula o dues. És clar que aprendre el nom dels milers d'espècies de lepidòpters seria una feina llarga i ingrata, segurament menys satisfactòria que la d'anar explicant els matisos de color i de vol que ens han captivat. Sigui com sigui, a mi em continua disgustant -i ja prescindeixo dels humans amb qui comparteixo llengua- no poder anomenar les papallones pel seu nom, no poder dir-los “ei, a tu et conec, tu ets...” i haver de conformar-me amb una salutació vergonyosa com ara “ei, bona tarda, papallona verdosa del delta! Ets potser la papallona de la mostassa?” No m'estranya que en sentir-me les papallones pleguin les ales de gairell i se m'allunyin en vol incomprensible
6 comentaris:
papallones al delta? a la marquesa?
no recordo haver-ne vist mai.
tu, almenys, a pesar de no saber com se diuen, les veus, que ja és molt.
T'hauré de regalar Flora i fauna del Parc Natural Delta de l'Ebre, de Brau edicions :-)
Les veig, les veig, iruna, i en tinc les imatges, però s'allunyen quan s'adonen que no sé el seu nom.
Crec que avui hem tingut un pensament creuat, tot papallonejant ;-)
Què tindran les papallones?
Sí que ens hem creuat en un vol de papallones, A.
Són ben misterioses les papallones. Jo diria que tenen instint de superació: quan algú les acusa de ser cucs es fan una casa i surten completament trabsformades, de tal manera que ningú no les pot associar a la seua vida anterior. Després, però, la seua existència sol ser molt més curta que en l'estat anterior.
Ai! Papallones papallones! N'hi ha una que conec molt i molt bé, i és quant l'anomeno que marxa "ales ajudeu-me" Per què sap que intentaré esclafar-la (normalment no ho aconsegueixo)
Es diu Cacyreus Marshalli. Més coneguda per la papallona del gerani.
Però és cert que no conec gaires més noms de papallones. En canvi si que conec els de moltes plantes. Això s'entén per què són material de la meva feina i les tracto sovint.
Així doncs se'm pot sentir parlar dels Leylandii, dels macrocarpes, dels sempervirens o les sabines, que per altri seran tots ells xiprers i punt. O puc parlar de les Washintonies, les Canariensis o les Cycas que per un profà seran totes elles palmeres i prou...
Si teniu temps i interès, sempre podreu mirar de fotografiar les papallones i classificar-les. Segur que algunes les acabareu coneixent prou bé :o)
Abraçada
PS: Disculpa l'extensió del comentari :o)
Jo ni l'he vista, crec, aquesta papallona, fra M, però els mesu geranis, pel que m'han explicat abans de morir, l'han coneguda.
Sobre les plantes, o els animals -i jo m'acuso el primer- em sembla una desconsideració no poder-les anomenar pel seu nom específic, sobretot les que veiem amb freqüència i, en canvi, saber nom i cognoms del nadador que ha guanyat més medalles olímpiques i que, la veritat, la seua interacció en la meua vida és nul·la.
Ja ho aniré fent, això de fer fotos de les papallones i altres coneixences del meu entorn, però més que amb ànim de classificar-les, amb ànim d'apropar-les :-)
Publica un comentari a l'entrada