Inici de les Festes de la Mercè a Barcelona i de la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, i segurament inici d'altres esdeveniments públics i privats.
Em passejo per la part esquerra de la Fira, la que va des del carrer d'Aragó fins a la plaça de Catalunya. Començo encara de dia i acabo de nit. Començo d'esma, sense fixar-me gaire en el que miro, simplement com un costum de cada any que no m'atreveixo a trencar, més pel record del passat que per la realitat del present. Però a mesura que vaig avançant em fixo més en els detalls, miro algun títol, fullejo algun llibre, travesso la barrera dels taulells i m'entretinc en els prestatges verticals. Començo a tenir temptacions de col·leccionista i quan estic a punt de comprar-me algun exemplar que no sé si llegiré, la raó s'interposa entre el sentiment i la meua butxaca. Sucumbeixo gairebé al final amb una edició facsímil de “Lo Noy de la mare”. Encara més avall, repasso les publicacions infantils que mostra “La Cova del Col·lecccionisme”: El primer número d'”En Patufet” (ja el tinc) que continuarà sense comprador si es ven a 450 euros, la tira de “Virolets” enquadernats que cal comprar en el seu conjunt, els tres volums de “La Mainada”, on van aparèixer les boniques històries que Salvat-Papasseit va dedicar a la seua filla Salometa, multitud de “Sigronets”... Parlo una estona amb el propietari de la parada, que em fa oferiments que no puc acceptar. A tocar de la plaça de Catalunya, veig molts joves asseguts a les escales de la botiga d'Apple. Segurament descansen de la fatiga d'una cerca infructuosa o reexida, tant s'hi val, per les parades de més amunt; possiblement dintre d'un moment començaran amb les parades de la dreta, molt menys nombroses. Per què em trobo molt millor a la fira del llibre vell que a la setmana del llibre, de gran èxit, segons diuen, aquest any? Em prohibeixo respondre obvietats.
Enguany el cartell de la Fira -me n'emporto dos a casa; ai aquells grans cartells d'altres temps!- és de Pilarín Bayés: quatre personatges -dibuixos inconfusibles- que representen tota la història del llibre, o de la lectura. Aquest deu ser l'any Pilarín Bayés: una exposició aclaparadora (tant i tant material!) al Palau Robert i ara una altra de més específica que encara no he visitat a la Sala Ciutat, al costat de l'Ajuntament. Sí que he anat, en canvi, a veure l'exposició que el Museu d'Història de Catalunya dedica a Lola Anglada. Els seus dibuixos de personatges de l'any 36 i de l'any 39, vençuts (una mostra efímera a la capçalera del bloc) que encara no ho sabien i vencedors altius, com abans els vençuts, em semblen enormement suggestius. Aneu-hi.
Sobre les festes de la Mercè (aquí el programa) no puc dir gran cosa. Únicament he vist l'espectacle de llum i de música que realitzen els canadencs sobre la façana del Naixement de la Sagrada Família. A penes vint minuts amb moments espectaculars. No m'atreveixo a pujar el vídeo que he fet perquè després m'he adonat que estava massa prop de la basílica, cosa que ha provocat uns bons efectes musicals però uns efectes visuals deficients. Si hi aneu, situeu-vos a l'avinguda de Gaudí, a la part més baixa, i, si pot ser asseguts a la taula d'algun dels restaurants prenent unes tapes o els plats que us vinguin de gust.
Bones festes per als de Barcelona i visitants i, sobretot, bones lectures per a tots!
MEMORIA, VACUNA CONTRA EL POPULISME
Fa 55 minuts
8 comentaris:
Bones festes, bona lectura i que això del tret de sortida anés dirigit cap al camí nou amb il·lusió, però amb certeses...
m'agradaria tastar "la mainada" que expliques: "les boniques històries que salvat-papasseit va dedicar a la seua filla salometa", no perquè conegue salvat-papasseit... per la curiositat de llegir quines històries li dedicava, perquè tu dius que són boniques i perquè m'ha cridat l'atenció este nom de "salometa" que van posar-li a la filla.
no tornaràs avui a contemplar i a filmar la sagrada família? pel que dius ja saps on t'hauries de posar per veure-ho bé.
bones festes, miquel
Gràcies, zel. I si el camí no és gaire llarg i ens porta a bon port, millor.
Iruna, aquelles revistes d'abans de la guerra són tan innocents...
Sobre la Salometa (que se n'ha fet de la descendència de Salvat?) crec que en vaig parlar en algun post. També m'intriga el nom.
Si vols llegir alguna de les històries de la Salometa, en vaig copiar unes quantes aquí: http://www.xtec.cat/~malons22/personal/papasseitescala.htm (algun dia hauria de refer i millorar tot aquest lloc, però he perdut les claus que em permetien accedir-hi.
Sembla que em coneixes :-) Hi hem tornat, però m'he adonat que no és gens fàcil fer la filmació de tal manera que es capti la realitat, així que desisteixo de la tercera visita.
Gràcies, iruna. Massa gent en aquestes festes.
moltes gràcies per l'enllaç de la mainada, miquel. quina preciositat!
"observador, tendre i realista, poeta de la quotidianitat"? pos se t'hi pareix :)
m'ha agradat molt com ho descriu tot, lo salvat-papasseit, i m'han agradat la salometa ("tota tola!", mullant-se tota amb lo cantiret, "paieet miau!", quan lo gatet al coll se li enrosca, "jugant a ponts" amb l'oncle i amb son pare, aquella "o" que quan no és impresa per a ella és la "iüna"... me catxis quan no ha après o no li han ensenyat a entendre la veïna i li diu "tonta"...) i els xiquets de l'escala, aquell que primer volia ser "caballo" i després "guerrero", l'explicació de com se troba a arenys amb la força del mar i el "malson" del sereno...
m'ha agradat molt.
Bones Festes Miquel !! aquí estem amb Amparitos amunt i avall !!! :)))
Una abraçada,
M'agrada que t'hagi agradat, iruna. L'abadia de Montserrat va fer un llibret amb totes les proses de la Salometa, però ja és introbable.
Moltes gràcies per la teua percepció d'una semblança amb mi inexistent.
Bones festes, Jaka! a vaig seguint santa Tecla -una miqueta- des d'aquí.
Una abraçada.
Miquel he intentat fer-te cas, però ni des de l'avinguda Gaudí ni des de Mallorca hem pogut veure gran cosa. El retorn a casa ha estat infernal: crec que m'ha vacunat per les deu properes festes de la Mercè.
Dius que has intentat fer-me cas però veig que no ho has aconseguit.
Jo vaig repetir ahir des de l'avda. Gaudí (volia fer un vídeo com cal) i realment va ser caòtic: tothom parlant, tothom passant, cambrers d'una banda a l'altra, tots els llums de l'avinguda encesos... Però confirmo que l'espectacle del primer dia (segona sessió) vist des de primeríssima fila, música a tope (mal de coll inclòs), era poèticament espectacular.
Estic segur que l'ajuntament allargarà l'espectacle indefinidament i cobrarà entrada numerada: tot solucionat.
Publica un comentari a l'entrada