per Nadal tot s'hi val

Breu retorn de dos dies a Barcelona abans de pujar una altra vegada al nord. Poques ganes d'escriure, encara que les frases i les idees em rondin i demanin sortida, i més de viure. Rutines acceptades, sempre amb petites modificacions,. Concert, un any més, del cor Anselm Viola a l'església; aquesta vegada amb coral infantil (hi participa la meua neboda més petita), coral jove, i els de sempre; invitat, el contratenor de Bellcaire (el poble de Tito Vilanova) Òscar Bonany. Continua agradant-me força el passeig pels carrers gairebé buits i aquesta reunió musical després dels àpats interminables.


En els comentaris del post anterior he notat un cert escepticisme, i també ànims, davant del meu propòsit de transmissor de la tradició literària durant la sobretaula de Nadal. Recordaré a la gent de poca fe i d'innocència perduda, que el dia 25, per raons òbvies, gairebé tothom es mostra disposar a acceptar qualsevol cosa. És veritat que en el meu cas, amb llarga experiència amb públics alguns cops difícils, sabia que si podia aconseguir la participació dels espectadors la transmissió oral seria més reeixida. I si convertíssim el públic en bous, vaques i vedells que subratllessin la història en el moment adequat...?

En definitiva, deixo una petitíssima mostra d'algunes actuacions de la diada (la meua rondalla, filmada per la nebodeta més amunt esmentada i recitaire emèrita, va durar prop de vuit minuts (i ja tinc propostes per actuar al balcó de l'ajuntament), cosa que serveix per il·lustrar que per Nadal tot s'hi val. No descarto la autodestrucció imminent de les imatges que avui encara es poden veure públicament en què per primera vegada hi ha en aquest bloc la meua desvirtualització física i la d'un dels meus nebots; des de les nostres actuacions nadalenques convertits en recíprocs representants artístics amb futur incert.