Aquest any sí, aquest any m'he
proposat escoltar música clàssica amb un cert rigor i des del
principi. Com que no tinc cap formació musical, no sé ben bé per
on començar, de manera que de bon començament deixo fora el rigor.
Tampoc no tinc clar què vol dir començar pel principi. Seguir un
ordre cronològic? A partir de quan? He pensat que en el meu cas,
donades les meues limitacions, el principi podria ser començar amb
obertures, que no només són el començament -perdó per les
redundàncies actuals i les que vindran-, sinó que tenen un ritme
que podríem dir comercial, apte per als llecs. La primera obertura
que m'ha vingut al cap és la del Mikado, cosa que demostra que
tampoc tinc gaire clar el concepte de música clàssica, però no és
qüestió de fer-se el llepafils i començar a filar prim, que no
acabaria de començar mai. Tinc l'opereta en un CD, però he preferit
buscar a You Tube... Déu, a la xarxa es troba tot, però... com es
troba! Començo amb un enregistrament en dos temps que em sembla
força digne; i els altres dos, perquè ningú els ha censurat? On
anirem a parar?
No, no sóc capaç de compartir el visionat del Mikado per a clarinet, però m'enganxo a aquesta representació que sense motiu em recorda una de les pel·lícules que opten als Oscars d'enguany:
BONUS TRACK:
BONUS 2:
4 comentaris:
Recomanable també l' obertura Escenes de Faust de Schumann del Concert de l' Auditori d' avui.Molt romàntica.:-)
Estic intrigada per saber quina pel.lícula et recorda el Mikado.
Ei, Assum, prenc nota i miraré de deixar córrer el meu romanticisme en qualsevol moment.
Una primera impressió més subjectiva que objectiva d'un gran hotel del centre d'Europa o, si vols, d'un hotel impossible :-)
no he acabat de situar mai en el seu context on comença una musica a ser clàssica, si ub objecte té més de 50 anys diuen que ja és una antiquitat, però en música. Xerrava l'altre dia amb el mestre DUQUENDE, ara amb barba i barret i pensaba després si el seu flamenc es clàssic, o és modern. Potser hauriem d'acabar parlant de bona o mala musica, però aqui tindriem un altre problema a l'hora definir una o altre.
Succeeix que hi ha molta música de la dita clàssica que a mi en sona com
molt actual, Mozart per exemple o Bach, i no sé fins a quin punt se li pot dir clàssica.
L'important és escoltar musica, jo necessito sempre escoltar música de la que sigui, tant si estic a casa com si surto a pasejar o amb la bici.
salut
Francesc, jo, per dir-ho ràpid, entenc per clàssica aquella obra que continua sent interessant més enllà del moment en que fou creada, encara que en el seu moment estigués dins de la moda imperant. Allò que és modern necessita passar de moda per poder ser considerat clàssic.
Que el clàssic interessi a tothom o tot ja és una altra història.
Publica un comentari a l'entrada