Sessió contínua a TV3: Joan Massagué,
al Convidat, i Joan Francesc Mira, a (S)avis. Alenada d'aire fresc
davant la monotonia d'uns personatges televisius reiterats i
reiteratius, efervescència mental engrescadora que contrasta amb
les bombolles insípides dels contertulians de cada dia. Més
lleugerament entrevist l'un i més densament explicat l'altre, per
raó dels programes on han aparegut, tots dos tenen els dons de
l'entusiasme, de la vitalitat, de l'optimisme, de la constància, de
la capacitat. Humanistes malgrat la seua originalitat, clàssics en
la modernitat. Un plaer escoltar-los i reconèixer trets semblants en
la seua diversitat.
Més tard, llegeixo l'entusiasme d'Allau per Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara. Em pregunto com ell per què no podem llegir més Jordi Lara. Sigui com sigui, si un es concentra i focalitza, hi ha diumenges que acaben bé, que fins i tot es presten a ballar una sardana de Garreta. Si no fos que la veïna de sota és susceptible als sorolls, i més de matinada... I és que ballar amb els auriculars i sense moure els peus no és ballar.
3 comentaris:
Quan va acabar el Convidat i anava recollint vaig sentir el Veles e Vents i la cara de'n Mira que em cridava altra vegada cap a la pantalla, però no vaig sucumbir. L'endemà es fa molt dur aixecar-se...
Espero tenir un moment per veure'l a la carta quan programin nits infumables, que també hi són.I és que ja ho té aquesta teletres això, hi ha dies que et fa sentir orgull de tenir-la. Segurament és per això que la pepera Montserrat i comanyia la volen fer desaparèixer.
Oh! Com m'ha agradat rellegir aquest fragment tor escoltany Juny!!!
Quan llegeixo, em capbusso tant en la lectura que sòc incapaç decfer-nevaquesta mena de regal. Llegir i escoltar aquella música de la qual et parla el llibre.
Gràcies pel regalet...
Ja veus, A., els jubilats tenim privilegis horaris, Molta lucidesa, en Mira.
Aquest any sembla que per fi la Corporació ja no té dèficit; esperem que continuï més o menys com ara, és a dir, que es pugui anar mirant :-)
No m'he pogut estar de tornar-la a pujar i escolar-la, Carme. Qualsevol dia rellegiré el llibre. Jo tampoc puc llegir i escoltar música, sobretot si és música que m'agrada.
Publica un comentari a l'entrada