22.2.15

aquest diumenge, festivals del 66


Sábado 29, enero
Por la noche hemos visto la última sesión del festival de S. Remo
Agenda-dietari 1966

Sábado 5, marzo
Por la noche hemos visto por la tele el festival de Eurovisión. Ha ganado Austria, pero se veía claramente que todo estaba amañado. España ha quedado en 6º lugar.
Agenda-dietari 1966

Podria haver estat a l'inrevés, però no va ser l'apunt que em va portar a la cançó sinó el Nessuno mi può giudicare...! que sense cap cerca conscient em va aparèixer repetidament a la memòria els darrers dies el que em va fer buscar la data a l'agenda del 66; de retruc, trobo Eurovisió.

De tant en tant canto -en la intimitat, però com un esperitat, com si fos una cançó de protesta-, la poca lletra que em sé del Nessuno sense recordar l'any ni els intèrprets originals, que ara, després d'una petita investigació, ja sé qui són; sé també que van guanyar aquella edició Domenico Modugno i Gigliola Cinquetti. De la mateixa manera, continuant amb la investigació, recordo vagament la guanyadora del Festival d'Eurovisió de l'any 66; encara que és possible que m'equivoqués en un detall i Raphael, l'inefable Raphael (Yo soy aquel!), no quedés el sisè sinó el setè, tremenda injustícia. És curiós com perduren en la memòria les cançons escoltades en l'adolescència. I quina banda sonora més extensa, fins i tot en blanc i negre,  al llarg dels anys...








4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina gràcia que em fa escoltar aquestes cançons!!!

Si t'he de ser sincera n'he escoltat només tres i no pas quatre, però això ja són coses meves i una mandra que m'ha agafat tot de cop a la quarta...

Quins temps! Jo tenia 14 anys i m'encantava mirar aquests festivals a la tele.

País Secret ha dit...


A mi em faltava encara una mica per sortir de l'ou , però recordo haver vist a casa els discos, sobretot d'en D.Modugno. El que em crida l'atenció és com ha canviat la percepció d'aquests festivals. Abans el que es valorava era la interpretació i la veu, ara el que es valora no sé ni si té nom...Com més hortera millor i al cap de dos dies ningú se'n recorda.

He fet l'intent d'escoltar i mirar en Raphael, avui és diumenge!
;-)

Assum ha dit...

La Gigliola Cinquetti és més coneguda per la cançó Non ho l' età, amb la qual va guanyar a Sant Remo i Eurovisió dos anys abans.
Jo era un pollet encara, però aquesta cançó a la dècada dels 70 encara s' escoltava.
M' encanta :)

miquel ha dit...

Jo també me'ls mirava amb interès, Carme. Ei, ets una mica més joveneta que jo, no gaire :-)
Pobre Raphael... Doncs hi ha molta gent a qui agrada i va tenir el primer disc d'urani, o una cosa així, de la història ;-)

Tens molta raó, A., ara la sensació general és que aquests festivals, sobretot el d'Eurovisió, són una paròdia de no se sap ben bé què. Però potser encara tenen creients.
Només ho has intentat :-(


Cert, Assum, el no tinc edat la va fer famosíssima a la Cinquetti (també me la mig sé)
Algunes de les seus cançons encara ara reapareixen, sense anar més lluny, aquí mateix :-)