8.2.15

aquest diumenge, música de moros i cristians


Aquesta nit dubtava a l'hora de fer la tria dominical. La veritat és que estava musicalment desganat, però no volia renunciar a aquest costum que fa mesos que dura. De sobte, he vist que Allau havia titulat el seu post Paquito el chocolatero, un dels meus passodobles preferits i un dels més interpretats, potser el que més, els darrers anys. El primer pensament en llegir el títol del post ha estat de remetre el meu post al d'Allau, segur que la seua interpretació seria plena de saviesa i de matisos interessants. Però el post es dedica a Paquito el papa en una versió no musicada. Vaja!

Res, una mica més de feina a fer. Tria de versions, una de canònica i dues d'alternatives. És curiós com aquesta peça circumstancial que Gustau Pascual Falcó va dedicar al seu cunyat Francisco Pérez Molina s'ha convertit en un himne que satisfà tothom, per molt oposades que siguin les seues ideologies: dretes extremes, esquerres irreductibles. No totes les músiques tenen aquesta facilitat de ser assumides i assimilades.






7 comentaris:

PS ha dit...


No hi ha com començar el dia amb bon de l' humor. Jo sóc més de "Suspiros de España".

;-)

Allau ha dit...

Veus, aquest Paquito sí que és agradable. On vas a parar!

PS ha dit...


sentit de l'humor, volia dir.

(ja perdem els trucs amb tanta ballaruca)

jaka ha dit...

Res com l'Amparito Roca !!! ;)

miquel ha dit...

A. i Jaka, això de la tria del pasdoble ho haurem de discutir. Això sí, A., si pot ser, valencià.

I a l'altre li'n troba molta gent, d'agradable, Allau. de tota manera, ni tu ni jo som practicants de les religions, que dels balls no ho tinc clar.

Allau ha dit...

Jo, ni pregant ni ballant sóc gaire bo. Esperò que a l'altra vida tot em serà perdonat.

miquel ha dit...

No t'ho sabria dir, Allau, suposo que dependrà de qui tingui la majoria absoluta en el govern de l'altra vida quan hi arribis.