Comentem amb el de la bodega -o
celler-, els dos amb un punt de la insofrible pedanteria dels entesos, la pissarreta de la
botiga que no fa gaire es va instal·lar a l'altra banda del
carrerer. Em diu que ara encara, que fa dos dies eren guebos, que
després van aparèixer sense la hac i sembla que els ous ara tenen
la forma definitiva. Ja es veurà.
D'acord, molta brometa, però jo fa
temps que penso, i ho he dit aquí mateix, que els botiguers se les
pensen totes per tal que es parli d'ells i, en conseqüència i de
retruc, la gent entri al seu local on si no cauen uns huebos
potser cauran uns franfurs -cal posar més lletres si s'entén
perfectament?- o un curiós queso latino.
Tornant als huebos, ¿per què no pensar
que el grafista ha elucubrat que la V és punxant i que dóna
inseguretat a la bondat dels ovoides, o que la rotunditat de la B
arrodoneix millor les excel·lències dels ous de la casa? Potser cap
de les dues hipòtesis, sinó la primera: la qüestió és que se'n
parli. Una simple falta d'ortografia? Ho dubto. Qui s'interessa avui
per l'ortografia? El que importa és el contingut.
Per cert, s'ha observat que la pissarra
és monolingüe castellana, i en castellà huebos (o uebos) és una
paraula normativa, al menys ho era no fa gaire. En desús, sí, però correcta. Procedeix del
llatí opus, per diftongació de la o inicial , sonorització de la
p, etc., es converteix en uebo; la h es va afegir per evitar una
possible confusió de la u inicial resultant del procés de
diftongació amb una v. Potser l'única forma encara viva on apareix
huebo (o uebo) actualment -a part de la pissarreta- és en
l'expressió Manda huebos! (o uebos), popularitzada no fa massa pels
mitjans de comunicació en boca d'un polític espanyol que és va
interpretar que volia dir Por cojones!, encara que en realitat el
conjunt és una evolució de Mandat opus!, és a dir, la necessitat
obliga; la expressió es deia -es diu?- en argumentació judicial
quan una prova era tan contundent que no es prestava a
interpretacions i, en conseqüència, era definitiva.
Manda huebos! amb el jutge Vidal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada