contacte breu

No repetiré que la meua Setmana del Llibre en Català preferida és -era- la que es feia a les Drassanes, però continuo visitant-la allà on es faci malgrat el canvi conceptual i físic dels darrers anys. Aquest vespre m'hi he acostat per primer cop just a punt de tancar les casetes. Encara hi havia recital de poemes en dos escenaris: no he reconegut versos ni autors. He tingut la desgràcia de badar un moment davant d'una exposició de llibres de mida gegantina i se m'ha acostat un venedor molt amable que finalment ha decidit que jo podria ser un comprador dels pomes visuals de Brossa -vora tres pams d'alt l'obra- a molt més bon preu que el Dalí del seu costat; m'ha explicat les excel·lències, que jo segurament ja coneixia, de les pàgines que m'ha invitat a fullejar i que podien ornamentar la meua llibreria per només 900 euros; com que sóc cortès, he mantingut la conversa fins acabar dient-li que si m'havia entretingut davant de la parada era només per admirar la petita escultura de fusta de la A amb la poma vermella al capdamunt; desgraciadament anava amb el pack brossià. M'agradaria conèixer i xerra una estoneta algun dels compradors d'aquestes obres. Els expositors ja anaven tancant i només he tingut temps d'aturar-me un moment en els llibres ebrencs; únicament el darrer poemari de Vergés perquè, segons m'han dit i sap tothom, la resta de l'obra és difícil de trobar -aquesta era precisament la gràcia de les Drassanes, els fons editorials-; tot i així he demanat el preu dels Costums de Tortosa, llibre que durant molts matins em va fer llevar abans de les 7 per poder consultar-lo directament a la meua capital comarcal; com que és més vell, costa menys que el de Brossa, esclar que tampoc no l'acompanya cap regal iconogràfic. A partir d'aquest moment, ja només he fet mirades ràpides fins a la Via Laietana i de tornada, per comprovar, entre altres coses, que les casetes de les llibreries tenien més tendència a respectar l'horari de tancament que algunes editorials petites, on les tertúlies darrere el taulell ignoraven el temps acordat. M'ha sabut greu no veure Paco Camarasa, de la llibreria “Negra y Criminal” -extensíssim fons de novel·la de gènere-, just acabada de tancar encara no sé ben bé per què malgrat que he escoltat i llegit algunes explicacions; a la web és com si no hagués passat res, encara. Demà llegiré la pàgina de la Setmana per veure si a part dels llibres m'interessa alguna altra cosa.