Dos dels meus malsons ciutadans són
que una maleta amb rodes -fa estona que sento com s'apropa a
traïdoria- m'acabi atropellant o que un pal per allargar el radi
d'acció d'un mòbil -filigranes d'esgrima alguns usuaris- m'acabi
copejant. Però m'agrada el risc i cada dia desafio maletes i florets
de puntes rectangulars.
La setmana passada, en una pizzeria a
la vora del meu forn de pa (carrer Ramón y Cajal), a l'altra banda
de la carta penjada a la paret, hi havia una pissarreta d'aquelles
negres de restaurant on vaig veure un poema visual que em va semblar
excel·lent i evident -potser sobrava el text-, digne del propi
Brossa, a penes conscient de l'era digital. Mentre feia la foto de
més avall, va sortir el de la moto amb la pizza enfundada, ens vam
picar l'ullet: sempre va bé trobar complicitats encara ue portin
pressa.
3 comentaris:
M'encanta!
molt bo, !!!!
:-)
Publica un comentari a l'entrada