( Juan Carlos Ortega: entrevista radiofònica -2014?-)
La veritat, noto algunes reticències
de l'entrevistador a l'hora d'acceptar la normalitat d'aquests
éssers. Jo mateix, que fa anys que tinc encontres semblants, tampoc
no m'acabo de creure que siguin normals, allò que s'entén
normalment per normals: les aparences enganyen; i no sóc l'únic
que ho pensa, només cal repassar la premsa.
I ja posats, per complementar la situació:
3 comentaris:
No me'n trobo mai cap i em faria il·lusió. Gran Ovidi!
Ja l'havia sentit, però fa gràcia de nou.
Hi deu haver algú, normal, en aquest món mundial?
Potser algun dia, Júlia; no perdis les esperances.
Gran!
Ei, Carme, a mi no em miris.
Publica un comentari a l'entrada