el vot de la veïna (el gos no vota)

Aquest migdia, quan jo entrava i la veïna de dalt sortia amb el gos, els he aguantat la porta perquè passessin i ella m'ha dit merci -el gos no m'ha dit res. Sembla que merci es mig torna a posar de moda, pronunciat pla, no agut com en francès. Conec poquíssimes coses de la veïna i no tinc interès a conèixer-ne gaire més. El nostre desconeixement relatiu i la cortesia és un element bàsic de convivència. Hi ha altres relacions, esclar, i amistats i els matisos que calgui.

La veïna i el seu marit tenen com a llengua materna el castellà, però ens parlem en català -el merci també és català-; amb el gos, només ens mirem. No sé que votarà la veïna despús-demà, però en el cas improbable que m'ho digués, no crec que les nostres relacions cordials però distants fessin cap gir ni ens neguéssim la sal que sobtadament ens hem adonat que ens falta o ens truquéssim cada moment a la porta per comentar-nos qui sap què. Ara bé, si la veïna i els seu marit -el gos no té veu ni vot- votessin la remodelació de l'entrada comunitària en la propera reunió de veïns, estic segur que les nostres relacions començarien a canviar. A mi, la nostra entrada em sembla perfecta.