res

Deia la Najat en la presentació La filla estrangera que després d'un temps d'escriure amb cert neguit, havia retrobat el seu estat ideal de creació, que consistia a pensar que omplia els fulls per a ella mateixa, sense pensar en possibles lectors, després ja arribaria tota la resta. Mentre l'escoltava, pensava que era difícil quan saps que et publicaran, que poc o molt et llegiran els altres, arribar a prescindir mentalment dels futurs receptors de les pàgines. Fins a quin punt és possible entotsolar-se mentre va fluint la història que t'expliques? Entenc que la Najat no parlava d'un estat absolut, però sí de la millor aproximació possible.

Ara, jo mateix em pregunto si hagués escrit de la mateixa manera el text anterior, que no explica ni descriu cap experiència íntima, sinó que és una reflexió insignificant fruit de les paraules d'una altra persona i que tindrà com a lectors amics o coneguts. Vaig encara més enllà: hauria escrit aquests dos paràgrafs, si pensés que aquests 1079 caràcters són només per a mi? El segon paràgraf segur que no; el primer, potser tampoc.

Fem-ho rodó: 200 paraules si comptem aquestes que ara escric i que clouran el post. Tres paràgrafs, res.