4.9.15

futur hipotètic


Llegeixo i veig per la televisió -l'atzar de les focalitzacions és ben curiós- diferents propostes, projectes i profecies que parlen de la possibilitat de la immortalitat de les persones en un futur no gaire llunyà de la història de la humanitat. No es tracta d'allargar la vida del cos, sinó d'aconseguir una mena de simbiosi d'humans i màquines més enllà de simples pròtesis, esclar, fins arribar a convertir-se en un ésser cibernètic que només conservaria el cervell, i ni tan sols en la forma orgànica. Tot i que els detalls s'han de polir, no dubto que algun dia sigui així, al menys per a uns quants. Hi ha dos coses, però, que em costa d'imaginar: que als futurs immortals no els arribi el cansament de viure, de tancar un cicle, i que es gaudeixi com ara de la infinita varietat de cossos que la natura, i la cirurgia, crea. Els aspectes ètics, morals, interrelacionals,d'aquesta hipotètica societat futura no m'interessen, no en tinc cap curiositat.

Ara mateix ha començat a ploure. Encara em produeix plaer sentir el soroll monòton i fluctuant de la pluja.

2 comentaris:

País Secret ha dit...


Quanta contradicció.

Sort que no hi serem , Miquel.Gaudeix de la pluja, això sí que no t'ho treu ningú.

miquel ha dit...

No hi serem, no, A. Esclar que tampoc no m'importaria seguir l'assumpte, mentre no em distragués del soroll de la pluja.