El meu WhatsApp torna a presentar-me
material relacionat amb el país i la seua trajectòria. Es nota la
proximitat de la Diada i de les eleccions: cal anar escalfant motors.
Els acudits, els lemes, les imatges, sempre van en la mateixa
direcció, en el meu cas, esclar, i intenten animar la moral amb tots
els colors de l'arc de Sant Martí i uns quants més: paciència que
la cosa és a tocar i quan arribi... oh, meravella! Mentrestant, no
hem d'oblidar qui som i com som. M'ho recorda, per exemple, aquest
acudit:
Un extremeño quería ser vasco y para ello acudió al médico.
- Buenas doctor, que quería ser vasco.
- Y eso?
- Pues no sé, porque tienen más repercusión social, son una raza noble y fuerte ...
- Pues ... qué quieres que te diga, yo también soy extremeño,vas a tener que ir a un médico al País Vasco.
Y así lo hizo nuestro amigo, fue a ver a un médico vasco.
- Buenas doctor, que quería ser vasco.
- No hay problema, es una sencilla operación. Lo único que tenemos que hacer es aumentarle el tamaño de sus cojones. Pero no se preocupe, ya lo hemos hecho muchas veces, no hay ningún peligro.
En el momento de la operación se dieron cuenta que le habían puesto unos cojones demasiado grandes, el doctor, asustado, comenzó a gritar joderrrr joderrr me he pasaooo!!! Y seguía gritando para despertar al paciente.
- Despierte! despierte!
- Mmm ... si?
- ¿Está usted bien?
- Estic de puta mare!! Porta una copeta de cava i un pa amb tomaquet amb pernil que tinc gana, tu!!!
La idea té la seua gràcia i fa el seu servei, i no cal examinar ara les petites incongruències. Només tinc interès a recordar que no s'ha demostrat que els catalans tinguin els collons més grans per qüestions genètiques sinó que en molts casos han començat a inflar-se desmesuradament; quan arribi el moment, tornaran a la seua mida normal que, per falta de pràctica, sóc incapaç de comparar amb els de fora del territori. Per altra banda, l'acudit m'ha fet pensar com aniria la cosa si en lloc d'un extremeny fos una extremenya qui es presentés al metge amb la intenció de convertir-se en basca. No en tinc la resposta; potser no hi hauria acudit? No, no, segur que és possible.
5 comentaris:
Precisament durant anys abans i després de la guerra eren més aviat freqüents els acudits que comparaven els ous asturians o bascos amb la 'gallina' catalana, per motius històrics que ara seria llarg detallar. Em temo -o celebro, fins i tot- que les gallines fossin més importants que els ous dels quals és fàcil fer truites, les gallines sempre poden fer com la de Llach.
diria que és aixó, que s'inflen les olletes temporalment, i que en acabar el procès tornaran AL SEU TAMANY ORIGINAL. Dit això, l'acudit té la seva gràcia, per nosaltres clar.
diria que és aixó, que s'inflen les olletes temporalment, i que en acabar el procès tornaran AL SEU TAMANY ORIGINAL. Dit això, l'acudit té la seva gràcia, per nosaltres clar.
Em fa riure el títol, l'acudit, i els comentaris!
Estic amb tu, Júlia, la gallina és la mare dels ous (espero llegir algun dia la història dels ous asturians i bascos al teu blog ;-)
M'agrada que insisteixis, Francesc, que les olletes tornaran a la mida original, que, fet i fet, no se sap quina és.
Riure és viure, Helena. M'agrada el teu riure.
Publica un comentari a l'entrada