Llegeixo aquests dies els versos de
José Martí i arriba un moment que inevitablement taral·lejo
Guantanamera i fins i tot m'atreveixo amb part de la lletra:
Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma,Y antes de morirme quiero
Echar mis versos del alma.
Guantanamera, amb aires de música
popular, està entre les tres o quatre cançons cubanes més famoses
de totes les èpoques. El seu origen és incert, jo al menys m'he fet
un embolic en voler arribar al principi, fins i tot hi ha qui
atribueix l'autoria a Pete Seeger, que va ser un dels qui la va fer
popular fora de l'illa. Sigui quin sigui l'origen, totes les versions
contenen una part important de la lletra extreta dels Versos
sencillos (1891) de José Martí, possiblement un dels homes més
estimats pels cubans, no només en el seu vessant d'escriptor sinó
també, i molt especialment, de patriota.
Versos sencillos conté quaranta-sis
poemes sense títol d'extensió desigual formats majoritàriament per
quartetes de temàtica popular i, en la meua opinió, de desigual
interès literari, però que, com diu el primer vers del recull,
traspuen sinceritat.
Per un moment m'he oblidat que els
diumenges no intento més que deixar música. Prescindeixo, doncs, de
moment, de Martí i passo als sons, encara que abans vull copiar, de la mateixa manera que he escrit els primers, els
darrers versos del darrer poema del conjunt, que no figuren, crec, en
cap versió de Guantanamera:
¡Verso, nos hablan de un Dios
Adonde van los difuntos:Verso, o nos condenan juntos,
O nos salvamos los dos!
4 comentaris:
En la calle del Obispo,
enfrente del Floridita,
allá por la Habana vieja,
encontré un local hermoso
donde vendían versos.
.. aqui vaig comprar dos llibres amb tota la poesia de José Martí. Mai més he tornat a veure tanta poesia en una llibreria.
salut
Sempre m'ha agradat la guantanamera, sobretot aquest vers:
Mi verso es de un verde claro
y de un carmín encendido.
mi verso es de un verde claro
y de un carmín encendido.
mi verso es un ciervo herido
que busca en el monte amparo.
Segur que el símil que fa té algun nom de figura retòrica, però a mi m'agrada per la sonoritat de les paraules.
Gràcies per compartir els teus versos cubans, Francesc. Potser no a les llibreries, però el cap ple de versos
Més d'una figura en aquests versos, com la del mateix color que tenen, però el que importa, A., com tu dius, és aquest resultat.
Deixa'm que t'afegeixi una estrofa que també m'agrada molt i que només en la primera part es troba en versions de la cançó:
Cultivo una rosa blanca
En Julio como en Enero,
Para el amigo sincero
Que me da su mano franca.
Y para el cruel que me arranca
El corazón con que vivo,
Cardo ni oruga cultivo:
Cultivo una rosa blanca
Publica un comentari a l'entrada