colors canviants

Potser sempre ha sigut així, però em sembla percebre que cada vegada més la gent -jo mateix- té tendència a situar-se en determinat color i a quedar-se més aviat immòbil. Uns són blancs, els altres negres, els altres rojos... i, en tot cas, s'atreveixen a canviar lleugerament de tonalitat. No tinc clar si la tria del color es fa a partir d'un procés de reflexió personal o per inèrcies vàries; tampoc és que importi gaire; és més preocupant que una vegada situats en un color a vegades som relativament cecs a l'existència dels altres. Tampoc aquest darrer cas em sembla insòlit. El veritablement inexplicable és que hi hagi gent que pateixi aquesta immobilitat tota la vida i qui ni tan sols tingui temptacions de tastar altres colors. Jo, per exemple, situat habitualment en el gris tirant a negre, admiro el groc i alguna vegada em capbusso en el taronja o el verd ... i els que em queden per assaborir. I no me'n penedeixo.