4.11.15

Marina, Marina, Marina...


Llegeixo en un dels diaris més ben informats del país el titular següent: Educació estudia si el bon mestre ha de cobrar més. No em cal llegir l'article perquè imagino que no afegeix cap novetat a un tema que fa anys i anys que roda i no es concreta. Entenc que quan es diu mestres es vol dir ensenyants en general, o no? Entenc que patronals i sindicats deuen tenir visions contraposades. Entenc que el maniqueisme bo i dolent és de difícil concreció, però, com tot en la vida, es poden establir uns barems subjectius i objectius que concretin els matisos de grisors de la dualitat. Entenc que en tots els oficis i professions hi ha tota una escala de qualitats que no necessàriament es correspon amb amb el reconeixement de les vàlues. Entenc que, en una escala de 0 a 10, els extrems són més escassos que la resta dels números. Entenc que el meu escepticisme em fa divagar.

Ara bé, si una cosa tinc clara, és que s'hauria de pagar molt més als “mals mestres” -vull dir en euros- que als “bons mestres”. Exposar els múltiples arguments a favor d'aquesta afirmació em sembla una pèrdua de temps, les obvietats s'imposen. A més, prou desgràcia tenen els mediocres que a més de reflexionar cada dia sobre la seua ineficàcia -relativa o total- veuen com no se'ls estimula econòmicament per superar-se. Els altres, els bons, els excel·lents, tenen tantes gratificacions que no es poden pagar amb diners...

5 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

... contigo me quiero casar, deia aquest senyor.

recorda que es deia abans:passes més gana que un mestre d'escola.


salut

Júlia ha dit...

El que em preocupa és pensar en qui podria valorar si un mestre és bo o no ho és, en tot cas això s'hauria d'aplicar a totes les professions, potser pagaria la pena crear un cos d'avaluadors i avaluadores independents, cosa impossible, no pas el cos sinó que fossin independents... em temo que al capdavall, com en tants altres sectors, pesaria molt el màrketing, els endolls, l'oportunisme i la picaresca. Que ho deixin com estar que ja ho han enredat prou. O, en tot cas, que comencin des de dalt, pels professors d'universitat, per exemple.

Anònim ha dit...

em temo que un dels pocs sectors professionals en els quals això de la relació guanys-excel·lència funciona és en el futbolístic, els qui plantegen el problema no pensen en què potser a ells també els rebaixarien o congelarien el sou, posats a fer.

Helena Bonals ha dit...

L'efectivitat és impossible d'avaluar.

miquel ha dit...

Francesc, quin deu ser l'equivalent actual de la fam dels mestres?

Si, Júlia, difícil o veig, potser més en l'ensenyament (i l'educació) que en altres sectors, però tot arribarà. Esclar que una altra cosa són els passotes.

En futbol tot és més senzill. La quantitat de variables de l'ensenyament ho fa més complicat. Però em temo que en molts casos, pagar més no aconseguiria més bons ensenyants. Se m'acut, per exemple, si pagant més s'aconseguirien més bons filòsofs. Em sembla molt que no.

Per a començar, Helena, caldria definir quina efectivitat és busca. Si és cosa de notes, no costa gaire, però no crec que sigui això el que s'ha de pretendre, o no només.