20.11.15

no és menjar de dissabtes


Hi ha molta gent disposada a tastar plats desconeguts i exòtics amb total normalitat que se sent incapaç de menjar sopes de pa, els produeix una mena de fàstic. Es tracta de la conseqüència d'un trauma infantil o d'un rebuig instintiu al pa mullat? No ho sé, mai no ho he esbrinat a consciència ni ningú m'ho ha sabut concretar prou.

A casa, de petit, es menjaven de tant en tant sopes de pa, elementals, senzilles: de tomata, de bacallà, de timó... Després, amb el temps, mentre es conservaven alguns plats i se n'incorporaven d'altres, les sopes de pa van anar desapareixen misteriosament sense que ningú es preguntes el motiu o fins i tot potser ni se n'adonés. Només va quedar una sopa, la de farigola, relegada normalment a una finalitat molt concreta: combatre les indisposicions gastrointestinals, dit vulgarment, els mals de panxa en sentit general. A mi m'encantava aquesta sopa, no tant com la de bacallà, que desgraciadament no recordo com la feia la mare; fins i tot podria assegurar que en llargs períodes d'un estat moderadament saludable, desitjava un mal de panxa lleuger, i si no arribava, que no calia, no dubtava demanar a la mare una sopeta amb farigola per sopar, de primer. Encara ara me'n faig alguna vegada i continuo sent un creient fervorós de les seues virtuts curatives, depuratives, desinfectants.

La meua sopa no té cap secret, té la humilitat primigènia: un plat fondo amb pa sec tallat ben petit, que després creix molt, a sobre unes branquetes de farigola -collida en divendres sant, esclar-, una miqueta de sal i, per acabar, em permeto la frivolitat de trinxar-hi un all; finalment, s'escalda tot amb aigua bullent i s'hi afegeix un rajolí d'oli d'oliva. I fins un altre dia.
 
 

9 comentaris:

P. de València ha dit...

Em passa el mateix

Carme Rosanas ha dit...

A mi m'encanta... jo també en faig.

A casa meva, la meva mare que era fornera, feia sopes de pa molt i molt sovint. Hi havia les bullides, amb ceba, amb all, amb farigola i les escaldades, ben bé com al que tu dius, amb all inclòs. Clavada.

La sopa de pa més "especial" de totes, per algun sopar diferent, però era la sopa torrada amb pilotilles.

Ingredients:

Pa torrat (llesques de pa de pagès torrades, si pot ser, i si no torreu llesques normals)

Carn picada (250 g de vedella i porc)

Brou de coure la verdura o algun altre brou que us agradi.

Ceba i tomàquet per a fer un sofregit

Farina per arrebossar les pilotilles

Preparació:

Es fa primer el sofregit de ceba i tomàquet en la mateixa olla en la qual es farà la sopa

S'hi afegeix aigua sola o millor l’aigua d’haver bullit la verdura, o un brou del tipus que us agradi amb el pa torrat a dins. Es deixa que vagi bullint mentre preparem i fregim les pilotilles.

Es barreja la carn de les pilotilles amb un ou, sal, all i julivert i una mica de pa ratllat. Quan esta ben barrejat es fan unes pilotilles petitones, s’enfarinen i es fregeixen en oli calent, vigilant que no es recremi l’oli ni la farina.

Es bat una mica la sopa, si ja fa estona que bull, amb una batedora de mà, per ajudar a desfer els trossos de pa.

Quan estan rosetes les pilotilles es tiren a la sopa amb l’oli de fregir-les.

Es deixa bullir una mica més i ja la podeu servir, ben calentona, però que no cremi si pot ser.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

fa temps no en fem a casa, estem més per la sopa de ceba, feta amb brou de nadal peró. La Nuri fa el brou co si fos de Nadal tot l'hivern, no hi falta res i com ho fa amb una olla molt gran, el guardem i el congelem, i fem o escudella o sopa de ceba.
Som d'abans...

País Secret ha dit...


ja tinc sopar avui!

Val la farigola collida fa tres dies? ;-)

miquel ha dit...

P., el pròxim estiu un concurs de sopes de farigola per sopar :-)


Carme, tenir una mare fornera és jugar amb avantatge :-)
Mmmmm...! Prenc nota de la sopa torrada amb pilotilles. Algun dia caurà. Ja no recordava que algunes d'aquetes sopes s'havien de batre una mica.

Ei, Francesc, sou uns iconoclastes, mira que fer servir el brou de nadal pels dies feiners... Esclar que com que esteu jubilats tots els dies són festa.

Ai, A., no tots tenim la sort de tenir farigola fresca, però no em queixo.
Ens has dit el primer, però, i el segon?

País Secret ha dit...


unes anxovetes fregides i un caqui dolç i madur, per compensar ;-)

miquel ha dit...

Una bona combinació, A :-)

P. de València ha dit...

Fet! Encara que no tinc la mateixa experiència que amb paelles (valencianes per descomptat, les altres no sé el que són ;-). Supose que l'altra gent del Pont de l'Àlia (que segur tenen més experiència) s'apuntaran

miquel ha dit...

Queda dit i establert, P. I qui sap si a la llarga i a partir del primer concurs es faran simposis i la sopa de timó es farà tan famosa com la paella valenciana (o les altres). :-)
Això sí, cal pensar bé els complements, perquè només amb la sopa omplirem poc la panxa per molta imaginació que hi posem.