muts i a la gàbia

Tots sabem que al Principat (és un terme obsolet o romàntic o fins i tot antirepublicà Principat?) la erra final és muda especialment en els aguts excepte en alguns monosíl·labs com mar i cor, sempre propers a l'amor -no, en el meu cas i dels meus antics conveïns, en por, emparentat amb horror i terror-, etc., però per poc que un s'hi fixi s'adona que cada parlant té les seues erres particulars. Així, per exemple, el president en funcions té, més que moltes altres persones que recordo, una tendència a allargar la fonètica dels mots aguts amb una vibració lúdica. Per ser breu i recordant el seu primer discurs d'investidura d'aquesta temporada: sincer, miler, sector... Si fos psicolingüista segurament tindria una teoria sobre aquest discurs presidencial allargassat, però de moment, per bé que mentalment vaig elucubrant, no m'atreveixo a concretar.

Algunes altres erres també han anat desapareixent de la llengua parlada, com les dels verbs semblants a p(r)endre, o les de mots determinats, com a(r)bre. Curiosament, aquestes erres interiors que esmento i algunes altres han ressuscitat en boca de persones que marquen tendència, com actors o presentadors i locutors de ràdio i televisió, alguns d'ells plenament formats en el sistema d'immersió lingüística. No sé si es tracta de casos de fracàs dels professors de llengua que van tenir -també podria ser de professors integristes- , d'una manca de sensibilitat a l'hora d'escoltar el que diu la gent del seu entorn o d'una tria conscient d'hipercorrecció tan abundant en el nostre país. Sigui com sigui, és curiós i divertit observar com després d'un llarg període d'evolució, la fonètica involuciona en aquest aspecte.

P. S.: Deixo les erres, però continuo amb la parla, per comunicar que estic elaborant un llistat de les persones que diuen profond en lloc de profund. Entre els meus darrers noms, Àngel Ros, alcalde de Lleida. Estadísticament tinc censada una majoria aclaparadora de militants o simpatitzants del PSC; qui sap si en algun moment va existir en el partit una circular interna mai feta pública sobre l'ús de determinades paraules. Esclar que no sabria dir si prefereixo que en el context que fan servir el mot diguin profond, que sempre fa gràcia, que pregon, que té un toc lúgubre que no s'escau amb polítics que aspiren a no ofegar-se després d'haver tocat fons.