La casa Garriga Nogués al carrer
Diputació, a tocar de Balmes, allotja actualment la Fundació
Mapfre, i la Fundació allotja ara i fins al gener l'exposició
titulada El triomf del color de Van Gogh a Matisse. Visita
imprescindible, sobretot per als qui no viatgen als museus d'origen
de les pintures. Inútil parlar dels quadres, visiteu-los. La majoria
de pintures pertanyen a anys immediatament anteriors, simultanis o
posteriors a la construcció de l'edifici on ara es poden veure.
Sempre que vaig a un edifici antic a visitar una exposició tinc una
sensació inicialment agredolça: fantàstiques parets i desolació
de mobiliari; carcasses originals més o menys restaurades d'on ha
desaparegut tot vestigi de la vida dels seus orígens. Aquí, a més,
una munió insòlita de vigilants, gairebé tants com el públic que
ha encomanat hora per fer la visita.
Una mica abans d'arribar a la seu de la
Fundació, al mateix carrer, però més prop de Balmes, una façana i
sobretot una entrada modernista interessant, la de la casa Berenguer.
Dic entrada perquè l'interior de l'edifici, ocupat per les oficines
de diferents empreses no és pot visitar i, segons em va explicar el
guàrdia de seguretat que custodia l'accés, està en perfectes
condicions; realment el que es pot veure és impecable. Entenc que el
que és privat pertany als propietaris que en poden fer l'ús que
vulguin, però un es queda amb la recança de conèixer allò que
només uns quants poden veure. On ha anat a parar l'hospitalitat
mediterrània? De tota manera, el guàrdia, molt amable -la seua
garita plena de càmeres de seguretat-, si veu que mostres interès,
t'explica unes quantes coses i et regala un fullet explicatiu; ja és
alguna cosa.
Avui, allunyat d'aquests edificis,
restaurat, reformat i visitable, m'ha cridat l'atenció el Born.
Potser és costum, però no m'hi havia trobat mai, o no ho recordo:
presentació del llibre Abadesses i priores a Catalunya, de
Maria Carme Roca; 7 euros. No m'ho puc creure, però si normalment
paguen per assistir a les presentacions literàries! El diari es deu
equivocar. O potser si que servien un suculent berenar.
2 comentaris:
M'ho apunto!
T'agradarà, Helena
Publica un comentari a l'entrada