7.11.15

personatges


Vaig a pagar i l'estanquera em pregunta i jo què penso. Abans que li ho pugui dir, m'explica el que pensa ella: la independència és a tocar i Mas és intocable. Res del que li argumento li sembla prou consistent. Dos nous clients guillotinen definitivament la nostra conversa. Continua la meua perplexitat per la dèria de fer Mas president i que tanta gent basi el futur -immediat, remot?- en la seua investidura. Mas, sine qua non... Decididament, bona part del poble català és d'un romanticisme a prova de qualsevol prova. Jo...  tinc dies.

Vaig veure Baños fent-se un petó amb amb la Carme Forcadell. El líder de la CUP, portava una samarreta increïblement atractiva i, sobretot molt adequada al moment present: ratlles horitzontals blanques i blaves. Em va recordar els banyistes monàrquics de la bona època de Sant Sebastià; també un esforçat -i de posat elegant- gondoler dels canals venecians. Baños és un dels meus ídols actuals: seriós i displicent alhora,relativista, com qui sap que no passa res, però que sí que passa. L'altre dia amb un barret de palla hagués estat perfecte.

Herrera... He sentit dir que es mig retira. Potser trobaré a faltar la seua cara busterkeatoniana de boca gran i les paraules que es diluïen a mesura que les ones hertzianes es debilitaven en pujar escons amunt.

Em va agradar escoltar les paraules de Juan José Omella y Omella, nou arquebisbe de Barcelona. Em refereixo a l'aspecte purament lingüístic: lèxic, fonètic. Hi ha qui desconfia que entengui Catalunya. Altres diuen que no li costarà estar al costat dels catalans. Ja es veurà fins quin punt triarà concrecions o abstraccions, pastoreig o política o com les equilibrarà. De moment ja ha advertit, en castellà, les autoritats del país: Y saludo también a las Autoridades con respeto y admiración. Os habéis comprometido, en una hermosa tarea, no siempre fácil, como es el servicio al bien común, a trabajar por el bien de todos, especialmente de los más pobres y necesitados. Por eso os digo que os admiro por esa misión que habéis asumido. Contad conmigo para ese servicio en pro de los más pobres y necesitados. Sabed que os acompaño con mi aprecio y oración.

2 comentaris:

País Secret ha dit...


Intento deslligar fredament qualsevol relació entre cada manifestació política de Baños amb la imatge que mostra i no hi ha manera. Alguna cosa em diu que la posta en escena està vinculada a cada pas que fa, que el llenguatge no verbal parla més que el seu discurs.
Hi ha alguna cosa que que m'inquieta i em fascina a la vegada, i no sé què és.Per si de cas, estic a l'expectativa, que de vegades aquests enlluernaments em porten pel camí del pedregal i no voldria pas que una camiseta de ratlles i unes ulleres rodones em tapessin el bosc, els arbres i l'herba petita.

:-)

miquel ha dit...

T'entenc, A., i en part comparteixo la teua inquietud, malgrat que faci una mica d'ironia aquí.
Potser un dels problemes que tenim amb els polítics, siguin els qui siguin, és que sovint triomfen ni que sigui momentàniament a tapar bosc, arbres i herba. Ha sigut així secularment.