de pujada

Sovint, quan surto de comprar de La botifarreria, entro a Santa Maria del Mar per compensar amb un instant de contemplació i misticisme la meua golafreria. No es pot dir que l'ambient sigui el més adequat a entotsolar-se, però és una pausa que sempre em ve de gust. Entro per la porta lateral i surto per la principal; l'entremig, depèn.

Ahir, en sortir, vaig anar pujant fins arribar al Reial Cercle Artístic amb la intenció de fer una mirada a l'exposició -va començar el 13 i s'acaba el 29- sobre les tertúlies de La punyalada. És una mostra petita, modesta, aviat vista, però suggeridora, en què es troben a faltar materials sobretot de les primeres èpoques, ni que sigui un Rusiñol, i també una mica de material escrit, una mica d'història, que no siguin només retalls de premsa en una vitrina. Potser algú en un altre moment farà una cosa més completa, tot i que precisament la manca d'ortodòxia, la barreja, és la gracia de l'exposició... i també ser l'únic visitant en hora intempestiva (tanquen a les 10). Desconec el funcionament del Cercle Artístic, però he llegit que es volen modernitzar, que volen fer més socis -36 euros al mes amb múltiples drets-, que volen recuperar les parts de l'edifici que ara tenen llogades. De moment sembla que funciona força bé el bar i el restaurant; la noia del vestíbul em va assegurar que el menjar és molt bo -ens va interrompre un grupet de japonesos que s'interessen per una paella- i que, en tot cas, sempre puc fer un cafè o una cervesa amb vistes al Portal de l'Àngel, un dels carrers més cosmopolites i ja més avorrits de la ciutat.

Ja lliure d'obligacions autoimposades, vaig anar fent via cap a casa. Tota l'estona a la meua esquerra i tirant cap a l'horitzó oest, em quedava la lluna, que ara va creixent. No sé per què la lluna resulta fascinant a tanta gent; en el meu cas, crec que perquè malgrat estar tan lluny i ser inabastable, sempre és canviant i present, fins i tot quan s'amaga. I sobretot, la lluna és ecumènica: la compartim tots des del principi dels segles, només cal mirar el cel.