inici de càntic

Mentre escoltava el partit del Barça per la ràdio i anava fent altres coses, m'agafa per sorpresa la designació del periodista i alcalde de Girona, etc., Carles Puigdmont com a candidat a president del país, la investidura del qual tindrà lloc demà a les 5 de la tarda, mitja hora abans de la posta del sol. Cap a les 8, deixo el meu retir del nord i torno a la capital per seguir més de prop la proclamació presidencial. M'agrada Puigdemont, que, nascut al 62, sembla que té un pacte d'eterna joventut amb el diable o amb qui sigui que ara es dediqui a aquests afers. Ja es veurà, o no, quins pactes haurà de fer per mantenir-se.

Com que no he llegit els documents, no sé, a part del pas a la dreta o a l'esquerra de Mas, quines han estat les renúncies, que em temo que seran més dures, electoralment parlant, per a la CUP que per a la resta . Tot sigui per a bé: la nau va, que diria Fellini, i ja es veurà, o no, qui n'és el capità i a quin port arriba.

Penso alguns detalls -que si això o allò o allò altre- que estic a punt d'afegir, però em repenso quan penso que encara estic en procés de passar d'un estat contemplatiu a un altre de lleugerament actiu. Repeteixo, el que importa és que la nau va i que bé puc esperar a veure'n el rumb.

M'acaben d'enviar un whatsapp amb una foto del nou candidat juntament amb altra gent i amb una inscripció sobreposada que diu: Trempera. Aquests és un país de tremperes matineres. Que durin, esclar.