Dia esplèndid sense blancs al cel.
Sembla que totes les escoles de la ciutat i rodalies han portat les
seues mainades al parc. Salten, corren, empaiten gavines -uns quants
emulen els seus xiscles- i coloms, xoquen, cauen, s'aixequen, riuen,
ploren -pocs-, s'enfilen al mamut, alguns fins i tot s'atreveixen amb
les escultures dels vells prohoms de la Renaixença que els
contemplen impertèrrits des de l'alçada dels seus pedestals. Trobes
petits pertot arreu, alguns ja amb gana, altres dinats.
Quan estic a punt de sortir, se
m'acosta una nena que no deu arribar als nou anys. Forma part d'un
grupet que s'està al voltant de la font de la rabosa i la cigonya i
ja deu haver reflexionat sobre la faula que els acaba d'explicar la
mestra.
-Senyor, senyor, vostè és guàrdia
forestal del Parc?
-Efectivament, joveneta. Com ho has
sabut?
-Pels pantalons -somriu satisfeta per
la seua perspicàcia.
Ha estat l´única que s'ha fixat en
els meus pantalons de pana de llampant verd rural? Potser ha estat la
més atrevida?
La propera vegada, per fer-ho més
fàcil, em cobriré el cap amb una gorra a joc amb
insígnia inclosa. No estic segur si també hauria de portar un
certificat de penals a la butxaca, per si de cas.
3 comentaris:
ostres! aquesta és bona, pantalons de pana verd rural, faien joc amb la meva gorra de pana color verd rural, més aviat fosc, però
Ha, ha, ha... Guàrdia forestal del parc! no te la sabíem aquesta!
Ara que sembla que el certificat de penals es necessita per a tantes coses, seria una mesura de prudència. Ets un guàrdia forestal de parcs molt professional, penses en tot... ;DDD
Ei, el meus pantalons són llampants però foscos, Francesc. El proper dia podem anar plegats: serem més creïbles en parella.
Carme, és una feina circumstancial :-)
Quina organització tan pèssima! Ara, ja veus, jo el que diguin.
Publica un comentari a l'entrada