21.1.16

moments


Dia esplèndid sense blancs al cel. Sembla que totes les escoles de la ciutat i rodalies han portat les seues mainades al parc. Salten, corren, empaiten gavines -uns quants emulen els seus xiscles- i coloms, xoquen, cauen, s'aixequen, riuen, ploren -pocs-, s'enfilen al mamut, alguns fins i tot s'atreveixen amb les escultures dels vells prohoms de la Renaixença que els contemplen impertèrrits des de l'alçada dels seus pedestals. Trobes petits pertot arreu, alguns ja amb gana, altres dinats.

Quan estic a punt de sortir, se m'acosta una nena que no deu arribar als nou anys. Forma part d'un grupet que s'està al voltant de la font de la rabosa i la cigonya i ja deu haver reflexionat sobre la faula que els acaba d'explicar la mestra.

-Senyor, senyor, vostè és guàrdia forestal del Parc?

-Efectivament, joveneta. Com ho has sabut?

-Pels pantalons -somriu satisfeta per la seua perspicàcia.

Ha estat l´única que s'ha fixat en els meus pantalons de pana de llampant verd rural? Potser ha estat la més atrevida?

La propera vegada, per fer-ho més fàcil, em cobriré el cap amb una gorra a joc amb insígnia inclosa. No estic segur si també hauria de portar un certificat de penals a la butxaca, per si de cas.


3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

ostres! aquesta és bona, pantalons de pana verd rural, faien joc amb la meva gorra de pana color verd rural, més aviat fosc, però

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha... Guàrdia forestal del parc! no te la sabíem aquesta!

Ara que sembla que el certificat de penals es necessita per a tantes coses, seria una mesura de prudència. Ets un guàrdia forestal de parcs molt professional, penses en tot... ;DDD

miquel ha dit...

Ei, el meus pantalons són llampants però foscos, Francesc. El proper dia podem anar plegats: serem més creïbles en parella.

Carme, és una feina circumstancial :-)
Quina organització tan pèssima! Ara, ja veus, jo el que diguin.