12.1.16

sota el signe de capricorn


En els altres èpoques -no cal dir en temps antics-, de seguida que una persona agafava certa rellevància -en temps ben antics quan naixia qualsevol persona-, alguns mitjans de comunicació s'apressaven a comprovar la seua data de naixement i a esbrinar la seua personalitat i trajectòria segons el seu signe zodiacal, la seua ascendència i tots els altres detalls pertinents. Ara això ja no és fa, o no es publica, o jo no en tinc constància, però com sigui que a mi em diverteix l'assumpte, en aquest moment no tinc altra feina i estic fent petites lectures de Llull, m'atreveixo a copiar el que diu el savi referent al signe de Capricorn, que és el que correspon a aquestes dates. No ho faria si no fos que Carles Puigdemont Casamajó (sense erra final) va nàixer un 29 de desembre i per tant ha estat elegit president just quan al cel domina la seua constel·lació (consulteu mapes celestes i mireu el firmament).

De fet, com que Llull dedica un espai brevíssim a Capricorn (ho podeu consultar aquí) prefereixo triar alguns fragments dedicats al planeta dominant de la constel·lació, és a dir, Saturn. Diu Llull:

Saturnus és de la complexió de la terra, significada per .C., e és masculí, diürnal e mal e és seu lo plom e lo dissabte e és senyor de Capricorn e Acari e fa son cors en .XXV. Anys axí com lo Sol en un any.

Los astronomians apropien a Saturnus moltes propietats segons sa complexió e segons la speriència que han hagudes d'elles, mas no les proven. E jo, Ramon, vull parlar d'algunes d'elles segons l'encercament que fas ab los principis de la mia Art, e parlaré d'aquelles propietats que ells dien e qui'm paren veres. De les altres qui no han semblança de veritat segons les condecions que li donen, no vull parlar. E aquest procés propòs tenir en les altres planetes.

[...]

E los hòmens qui neixen en la sua costil·lació són malencòlics i pelsants, per la ponderositat qui han de la terra e per l'aiga, qui naturalment són greus; e per la natura de la ponderositat són constants e ferms en llurs apetits i prepòsits e naturalment gorden envés la terra. E han bona memòria per ço car l'aigua és restretiva i cóbesa e impressiva e ama les spècies fantàstiques e matemàtiques, e la terra és espès subject en què dóna la impressió de les spècies membrades; e per aiçò los hòmens malencòlics són disposts a haver grans scièncias per montiplicació de molstes spècies, e per natura los hòmens malencòlics són sospitosos e preveuen de lluny per imaginació qui ab malencolia ha major concordança ab imaginació e és per ço car imaginació consira demesures e lleges figures e colors, qui poden esser mills imprenses en l'aiguo e la terra, per ço con han pus spessa matèria q ue han lo foc e l'aire...

Ramon Llull: Tractat d'astronomia.


No continuo, la mostra ja em sembla prou clara i definitiva i no crec que ningú dubti del seu rigor. Consti que Llull indica un punt de partida, després, el temps i les circumstàncies s'encarreguen, com tothom sap, de fer les modificacions que calgui. 


                                             Nit de la investidura