Acabo de llegir que ha mort Umberto
Eco. Em sorprèn la notícia. Ja sé que tenia 84 anys, però en el
meu pensament, potser en el meu inconscient, Eco era un jove d'edat
indeterminada, o bé un personatge etern. Aquestes són les primeres
idees que m'han vingut al cap. Entenc que tant una apreciació com l'altra depenen més de mi que d'ell.
RENTADORA
Fa 2 hores
5 comentaris:
M'ha passat el mateix aquest matí, als 84 anys si no tenia cap malaltia greu, no era per morir-se. De fet, nomès he llegit que havia mort, en un comunicat de la familia però no he vist de que.
Abans et mories de vell però ara això de vell sembla una vulgaritat i et mors del que sigui menys d'això, sobretot si no tens encara cent anys...
Per les persones que es mantenen intel.lectualment actives, sembla que el temps no passi.Si no les veus físicament, si en vas tenint notícies, Eco va publicar una novel.la l'any passat, sembla que el temps no passi per elles.
A mi també m'ha sorprès i no tenia ni mica de consciència que tingués 84 anys. Confesso que fa molt temps que no li he llegit res.
Francesc, el que m'ha sorprès és que no jo no era conscient de la seua edat, que ja em sembla important.
Cert, Júlia, abans et mories de vell en plena maduresa, ara has de fer més mèrits.
Exacte, Assum, és la meua percepció, per a mi Eco eren les seues obres, joves, intemporals.
Carme, jo l'he anat llegint, però estic encara en el Cementiri de Praga, sempre a punt de començar-lo i mai prou disposat. De fet, crec que m'he quedat en la seua imatge física del Nom de la rosa i a vegades el pensava com si fos el protagonista de la pel·li.
Publica un comentari a l'entrada