29.2.16

els barris


Al meu poble, que no sé si arribava als tres mil habitants, hi havia dos barris indiscutibles -les guerres de menuts ho deixaven ben clar-, el de dalt i el de baix, la plaça al mig. Després hi havia altres llocs que també eren barris o potser no, amb noms més concrets que no cal esmentar. Ara, a Barcelona, si algú m'ho pregunta, diria que sóc Eixample, fronterer ja, o Sagrada Família, si ha de quedar més clar; potser un toc de Gràcia si pujo una miqueta, o Sant Joan de dalt, si llegeixo Sagarra (fill), o Chinatown, si baixo pocs carrers... Podem dir el que vulguem, però els barris, molt sovint, aquí, a Barcelona, són també petits, la nostra casa i els centenars de metres que en itineraris quotidians recorrem més sovint: on comprem el menjar, el cinema habitual, la perruqueria (o barberia), els passejos de lleure, el centre mèdic que ens ha tocat, la papereria, la pastisseria, el forn, el bar de cada dia (els qui van cada dia al bar), la tintoreria...

Entenc Joan de Sagarra, la seua llicència política i literària, quan parla del barri de la Diagonal, però els barris, grans o petits, són concèntrics, a vegades desequilibradament concèntrics, més petits del que marquen els noms oficials, més fets a mida pròpia i al mateix temps col·lectiva -ell també ho confirma. La Diagonal, de moment i per sempre, talla i connecta, és massa llarga i diversa i, sobretot, va esbiaixada.

3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

o sia, que no acceptem Diagonal com a animal de companyia, i fas bé, no se m'acut que la Diagonal sigui un barri, és una avinguda massa gran, i un barri són carrers i carrerons no massa llargs ni ampulosos. Un barri és on visc jo, la Creu Alta, pero no se m'ocorriría dir que l'Avinguda Frances >Macià és un barri, de fet se'l defineix, com a eix Macià, que sembla més addient.

Oliva ha dit...

ELS BARRIS ELS FAN LAS PERSONES, ELS SEUS INTRESOSO ACTUALS I EL RECORDS D'ALTRES TEMPS,I NO CREC QUE LA GENT QUE VIU A LA DIAGONAL,AIXO DE BARRI ELS HI "SONI" MASSA BE... PERO L'ARTICLE PAGAVA LA PENA.

miquel ha dit...

De fet, Francesc, Sagarra parlava d'una certa Diagonal, una mica lluny de casa seua, no de la que té més prop. Difícil definir barri, sempre s'hi troben subbarris que alguns consideren barris.

Oliva, sí que valia la pena l'article, tot i les petites trampes pròpies de qualsevol creador literari. Certs, els barris, més enllà de la seua oficialitat, depenen de molts factors.