Sobre les coses que no veiem
directament, només podem opinar a partir del que ens diuen o de les
imatges que ens ensenyen. Llegeixo al País un article sobre elstitellaires de Madrid. Sembla que un dels orígens de tot plegat és
que no va quedar clar que l'espectacle no era per a menors. És
possible que fos això, però sí la informació del diari s'acosta
mínimament a la realitat, la funció em sembla per a adults més
aviat bavejants. No sé si se celebrarà el judici, però si tira
endavant, em semblaria bé que la sentència consistís a suggerir
als titellaires que representessin la seua obra en un pis particular
per a amics, coneguts i algun saludat. Sobre tornar els diners que
els van donar per actuar, no m'hi poso, segur que els necessitaran.
Que el jutge va ser injust amb la presó preventiva? Segur. Que l'obra que representaven els titellaires era una merda? M'aventuro a opinar com ho ha fet tanta gent aquests dies: caca de vaca. Torno al principi, cal evitar la defecació al carrer? No, cal buscar el lloc idoni i que cadascú s'olori la pròpia i faci la publicitat que vulgui per si algú la vol compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada